Advent. Temps d’esperança?

29 de novembre 2021

Advent ve del llatí i significa "vinguda". És un temps de la litúrgia cristiana de preparació de Nadal, semblantment a la Quaresma com a temps de preparació per a la Pasqua. Així doncs, la seva raó de ser és el Nadal: si la Presència del Déu d'Israel és una experiència personal i comunitària que s'expressa a través dels textos bíblics, aquesta Presència esdevé humanament real en la persona de l'Infant Jesús. És el que celebrem i recordem els cristians per Nadal.

L'Advent és un temps teològic amb projecció i implicació antropològica. El profetisme ho fa patent: decadència moral, trencament del pacte, desprotecció d'orfes i vídues com imatge d'una injustícia social flagrant, infidelitats i arrogàncies a dojo... en contrast amb la sol·licitud del Déu d'Israel expressada en la paràbola de la vinya, Is 5,1-7: hi ha amenaça de càstig, hi ha oferta de perdó, "... torna a mi, perquè t'he redimit", 44,22. Nadal també és això: malgrat tot, el retorn sempre és possible. Aquesta és l'esperança de l'Advent: reconèixer en el Nadal un amor que no es correspon, "n'esperava un bon raïm, però ha sortit agre"; reconèixer l'estima que el Vinyater té per la seva vinya, "... éreu la seva plantació predilecta". Ja no? Per què?, "El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries". L'Advent demana esmena, correcció, retorn. És un temps d'acció.

Hi ha molts advents al llarg de la vida, molts temps d'espera per la vinguda d'un esdeveniment gratificant, que es reconegui com a tal. L'advent de la maternitat és el temps d'espera per la vinguda del fill, l'advent de la dissort és el temps d'espera d'un canvi favorable, l'advent de la malaltia és el temps d'espera per la guarició o l'alleujament, i així podríem anar desgranant tants "advents" com persones viuen les seves situacions i circumstàncies. Tants temps d'espera i d'esperança que reeixiran, o no. Temps d'acció: naixement, canvi, guarició...

L'esperança, paraula màgica, és el desig de quelcom que encara no es té: qui pateix espera deixar de fer-ho, qui emigra espera una vida millor, qui està a l'atur espera deixar d'estar-hi, i així successivament. L'esperança mira al futur, és "l'encara no" en paraules d'Ernst Bloch. Però l'Advent litúrgic amaneix aquest "encara no" amb l'expectativa confiada en el Misteri de Nadal: "Déu-amb-nosaltres". Ja no és solament l'experiència confiada de la Presència, hi ha un plus: s'ha fet com nosaltres i viu entre nosaltres, Jn 1. Però cal reconèixer-lo.

"Heus aquí que jo faig una cosa nova... no us n'adoneu?...", Is 43,19. Cal descobrir tal novetat, reconèixer-la, respondre amb fets al compromís d'una esperança que fa de l’"encara no" una realitat de present. Temps d'acció. Temps d'Advent.

 

Altres notícies
General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església. A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.
Màster

La fascinació del mandala: explorant la psicologia i el simbolisme

Dissabte 4 de maig de 2024, Maria Mora Viñas va captivar l'atenció del públic en una conferència reveladora titulada "Psicología y simbolismo del mandala". L'acte, celebrat amb èxit a l'ISCREB, va oferir una visió profunda sobre la significació psicològica d'aquesta antiga forma artística.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Connectant coneixements i valors

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) col·labora amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) en dues noves formacions en Pastoral Educativa.