Logo

Llicenciatura en Ciències religioses

Deixar ressonar el text en el context. Estudi del Medi Bíblic

  • fields.tag_titulacio: Llicenciatura en Ciències Religioses (virtual)
  • fields.tag_modalitat: Iscreb Virtual
  • fields.tit_semestre: 1r | fields.tag_ects: 5
  • fields.tag_area: | fields.tag_periode: 1r semestre
  • fields.tag_professorat: Dra. M. Claustre Solé i Auguets |

fields.tag_justificacio

 El curs pretén ajudar a una més gran comprensió del text bíblic a partir de l’estudi de “l’entorn” tant de l’Antic com del Nou Testament. Això permet una aproximació a aquests llibres per a nosaltres llunyans en el temps i en la cultura. Després d’estudiar els aspectes geogràfics i l’aportació de l’arqueologia es durà a terme una relectura de la història d’Israel i les seves institucions analitzant llur implicació en l’elaboració dels textos bíblics. En la segona part del curs s’estudiarà el medi en el qual van néixer i desenvolupar-se els textos del Nou Testament.

fields.tag_requisits

 Donat que és una assignatura de l’especialitat se suposa que l’alumnat ha cursat les assignatures bíbliques dels cursos anteriors.

 Competències transversals (genèriques)
• Capacitat d’organització i planificació
• Capacitat d’anàlisi i síntesi
• Coneixement d’idiomes
• Habilitats de gestió de la informació (buscar i analitzar informació de fonts diverses)
• Habilitats d’investigació

Competències específiques de la Llicenciatura
• Aprofundir en els continguts propis del Batxillerat
• Formular criteris generals i específics en relació a temàtiques concretes pròpies d’aquest àmbit.
• Conèixer els mètodes i recursos d’investigació, aplicar-los a l’àmbit bíblic amb un nivell òptim de coneixement i us de les llengües bíbliques.
• Participar en les noves aportacions fetes en el món bíblic.

 • Desenvolupar en els estudiants la consciència de la importància i el valor de l’estudi del medi bíblic.
• Donar a l’alumne un coneixement del marc geogràfic, històric, polític i religiós en el si del qual van anar germinant els diferents textos tant de l’Antic com del Nou Testament.
• Exercitar als alumnes en el procés d’interpretació dels llibres anomenats “històrics” de l’Antic Testament.

 1. El poble hebreu en el marc de l’Antic Orient
2. El marc geogràfic
3. L’arqueologia aplicada a l’estudi de la Bíblia
4. Relectura de la història d’Israel a la llum de l’arqueologia:
a. Les tradicions patriarcals
b. Les tradicions de l’èxode
c. Les tradicions sobre la conquesta
d. David i Salomó, grans reis o petits líders locals?
e. La religió durant l’època de la monarquia
f. L’exili i la restauració sota el domini persa
g. Palestina sota el domini grec
h. Restauració nacional i expansió asmonea
i. Palestina sota el domini romà
j. Les guerres contra Roma
5. L’entorn del Nou Testament
a. L’entorn jueu:
i. El judaisme palestinenc abans de la destrucció del temple.
ii. El judaisme després de la destrucció del temple
iii. El judaisme de la diàspora
iv. Els samaritans
b. L’entorn pagà
c. L’entorn literari: apòcrifs, Qumram, literatura rabínica, literatura targúmica, LXX, Flavi Josep, Filó...

 • El curs s’articula al voltant de cinc grans nuclis, que es troben en l’apartat de continguts. Paulatinament l’alumnat es trobarà a l’aula els diferents materials d’estudi així com les activitats que ha de dur a terme per a un correcte aprenentatge de la matèria.
• També es trobarà a l’aula diferents materials de suport que trobarà a la biblioteca de l’aula i que l’ajudaran a aprofundir en el seu estudi.
• És important dur a terme un veritable procés d’aprenentatge. No es tracta de llegir uns materials i després enviar unes activitats.
• Les converses col•lectives o grupals ajuden clarificar alguns punts i a intercanviar punts de vista. D’aquí la importància que té el Fòrum en l’estudi de la matèria.
• És molt important seguir el ritme del curs. Per això a l’aula virtual es presenta, ja de bon començament, una temporització per tal de facilitar l’organització dels alumnes:
o Treball i estudi personal del material subministrat a l’aula virtual: 60%
o Visionat de PPS, documentals i llegir material complementari: 20%
o Temps d’interacció a l’aula virtual (fòrums, qüestionaris...) 10%
o Trobades presencials; 10 %)

 Criteris:
L’avaluació és continuada i es tindrà en compte el seguiment del curs per part de l’alumnat. No hi ha examen final (tret del cas excepcional d’algun alumne que no hagués seguit el curs amb normalitat). Això vol dir que es tindrà en compte:
o les respostes o les activitats realitzades en les diferents unitats
Però també es tindrà molt en compte:
o la participació en els fòrums
o el fet de lliurar els exercicis al seu temps
o la capacitat d’interrelacionar amb els companys i companyes, etc...

Tècniques:
o exercicis realitzats de les diferents unitats: 65%
o 1 treball de recerca: 20%
o Seguiment del curs i participació en el fòrum: 15%

Com es pot veure, en l’avaluació final, no es tindrà només en compte el contingut aportat pels alumnes en el seu treball sinó el procés d’aprenentatge dels alumnes en tota la seva complexitat

 AA.VV., Bible et histoire: Écriture, interpretation et action dans le temps, Bruxelles 2000.

AA.VV., Israël construït son histoire, Genève: Labor & Fides 1996.
AA. VV., La Arqueología y la Biblia, dins El Mundo de la Biblia, 15, Valencia 1988.
Albright, W.F., De la Edad de Piedra al Cristianismo, Santander: Sal Terrae 1966.
C. Focant P. Gibert M. Gilbert P. Sauvage A. Wénin, Bible et histoire, Bruxelles 2000.
Finkelstein I., / N. A. Silberman, La Biblia desenterrada, Madrid: Siglo XXI 2001.
González Echegaray, J., El creciente fértil y la Biblia,  Estella: Verbo Divino 1991.
J. van Seters, In Search of History, New Haven – London: Yale University Press1983.
Liverani, M., El Antiguo Oriente.  Historia, sociedad y economía, Madrid: Akal 1995.
--  Más allá de la Biblia, Historia antigua de Israel, Barcelona: Crítica 2005.
N.P. Lemche, The Canaanites and their Land, Sheffield: Sheffield Academic Press 1991.
N.P. Lemche, The Israelites in History and Tradition, Louisville KY, 1998.
Noël, D., Los orígenes de Israel, (CB 99), Estella: Verbo Divino 1999.
R.N. Whybray, «What Do We Know about Ancient Israel?», The Expository Times
108 (1996) 71-74.
Sicre, J.L., “Los orígenes de Israel. Cinco respuestas a un enigma histórico”, Estudios Bíblicos 46 (1988) 421-456.
Ska, J.L., Los enigmas del pasado, Historia de Israel y relato bíblico, Estella: Verbo Divino 2003.
Soggin, J.A., Nueva Historia de Israel, desde los orígenes a Bar Kokhba, Bilbao: Desclée de Brouwer1997.
Wright E .G., Arqueología bíblica, Madrid: Cristiandad, 20022.