Logo

Batxillerat en Ciències Religioses

Patrologia

  • fields.tag_titulacio: Batxillerat en Ciències Religioses
  • fields.tag_modalitat: Iscreb Presencial
  • fields.tag_curs: 2on | fields.tit_semestre: 2n | fields.tag_ects: 4 | fields.tag_hores_setmanals: 2
  • fields.tag_area: | fields.tag_periode: 2n semestre
  • fields.tag_professorat: Dr. Joan Torra i Bitlloch |

fields.tag_justificacio

L’estudi de la literatura cristiana antiga es justifica pel fet que l’esdeveniment cristià, a més d’expressar-se al llarg de la història en unes experiències de caràcter social, també es testificat pel patrimoni cultural i teològic d’uns escrits, l’estudi dels quals permet de descobrir nous horitzons de comprensió d’aquest esdeveniment.  

fields.tag_requisits

Cap.

Competències del “saber fer”
1.    Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d’idees, valors, actituds.
2.    Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
3.    Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits.
4. Història
4.1 Coneixement de l’estructura diacrònica general del passat.
4.2 Coneixement i comprensió de la història de l’Església en el context de la història universal.
4.3 Consciència crítica de la relació entre els esdeveniments i processos actuals i el passat.
4.4 Coneixement del marc jurídic i legislatiu vigent pel poble de Déu i dels mecanismes de protecció dels drets dels fidels des dels seus fonaments teològics.
4.5 Coneixement i comprensió pràctica del mètode històric i del mètode jurídic.
 
Objectius:
Objectiu del curs de Patrologia és oferir eines de cara a una primera presa de contacte amb el món de la literatura cristiana antiga, grega i llatina, dels seus autors, els anomenats Pares de l’Església: llur història, llurs doctrines, llurs textos. 
I.             1.    Qüestions metodològiques
2.    Ambient històric i cultural
II.            PARES PRE-NICENS
1.    Els Pares Apostòlics: Didakhé, Climent de Roma, Carta de Bernabé, Ignasi d’Antioquia, Pastor d’Hermas
2.    La literatura herètica: el gnosticisme, Ireneu de Lió
3.    Les Actes dels màrtirs
4.    Els Pares Apologetes grecs. Justí, Diognet
5.    La teologia africana: Tertul·lià, Cebrià de Cartago
6.    La teologia romana: Hipòlit, Novacià
7.    L’escola d’Alexandria: Climent d’Alexandria, Orígenes
III.          PARES POST-NICENS
1.    Atanasi i la controvèrsia arriana
2.    Antoni i el monaquisme
3.    Els Pares Capadocis: Basili, Gregori de Nazianz, Gregori de Nissa
1.    Exegesi antioquena i alexandrina: Joan Crisòstom, Ciril d’Alexandria

 

Els grans Pares llatins: Ambròs, Jeroni, Agustí, Gregori el Gran
Metodologia:
Cada sessió setmanal s’inciarà amb una introducció del professor (uns 30-35 minuts), la  intervenció complementària d’un alumne (uns 20-25 minuts), al qual prèviament s’hauran indicat els punts a desenrotllar, i la resta de la sessió es dedicarà al diàleg entre tots els assistents, i l’aclariment de punts en litigi. El temps restant de cada sessió els alumnes l’aprofitaran per contactar amb el professor i precisar, tant la intervenció pública, com el treball personal d’anàlisi dels textos d’un autor patrístic, escollit amb l’aprovació del professor, i que hauran de presentar abans d’acabar el semestre.
La distribució dels crèdits quedaria de la següent manera:
Classes magistrals (25%)
Treball dirigit de l’alumne a l’aula (15%)
Estudi personal 30%
Treball autònom fora de l’aula (30%). Preparació d’exercicis, exposicions, etc.

 

Avaluació:
L’avaluació del curs acadèmic es farà computant els següents punts: qualitat de les intervencions en el debat (20%), vigor i precisió de l’exposició pública (30%), valor i coherència del treball de personal en l’anàlisi de textos (50%).