Logo

Batxillerat en Ciències Religioses

Ètica

  • fields.tag_titulacio: Batxillerat en Ciències Religioses
  • fields.tag_modalitat: Iscreb Presencial
  • fields.tag_curs: 1er | fields.tit_semestre: 1r | fields.tag_ects: 4 | fields.tag_hores_setmanals: 2
  • fields.tag_area: Filosofia | fields.tag_periode: 1r semestre
  • fields.tag_professorat: Llic. Abel Jiménez i Barrantes |

fields.tag_justificacio

L’assignatura pretén introduir l’alumne en la temàtica de l’ètica general; s’ha estructurat el programa en tres mòduls amb dos unitats cadascun d’ells. El primer mòdul conté uns aclariments conceptuals, i els dos restants versen sobre teories ètiques clàssiques de gran influència en el pensament ètic occidental.

fields.tag_requisits

Cap.

Competències:

1. Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic.
2. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat.
3. Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d’idees, valors, actituds.
4. Sensibilitat envers la diversitat d’opinions, pràctiques i estils de vida.
5. Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
6. Capacitat per prioritzar criteris segons situacions.
7. Resolució de problemes.
8. Presa de decisions.

 

Objectius:

1. Comprensió del vocabulari específic de l’ètica.
2. Coneixement de teories ètiques clàssiques.
3. Explicitació i argumentació de raons ètiques en la presa de decisions.

El problema dels judicis morals: El problema de la fonamentació de l’Ètica
La distinció entre Ètica i moral.
Relativisme axiològic: moral i ètic.
Educació moral versus adoctrinament: l’evolució de la consciència moral segons Kohlberg.
Llei moral i llei científica.
Ètica, Religió, Dret: l’objecció de consciència.
Ètica de mínims i de màxims
Justícia i felicitat: el problema de les societats plurals.
Ètica professional: finalitats intrínseques i extrínseques.
Ètica de l’individu, Ètica de l’organització, Ètica professional: la compatibilitat.
El problema de la fonamentació de l’Ètica
Fal·làcies: naturalista, intel·lectualista, voluntarista.
Ètiques teleològiques: la llei natural.
Ètiques deontològiques: l’autonomia.
El trilema de Münchhausen.
Principis, normes i judicis.
Autonomia, no maleficència, beneficència i justícia.
Vulnerabilitat, finitud, integritat i solidaritat.
Prudència, eficàcia i qualitat.
Teories ètiques teleològiques
Bé i plaer: Epicur.
Bé i autorealització: Aristòtil.
Teories ètiques deontològiques

Bé i deure segons els estoics: Sèneca.
Bé i imperatiu categòric: Kant.

Bé i deure segons els estoics: Sèneca.
Bé i imperatiu categòric: Kant.
 

Metodologia:

Activitat a l’aula: 40%

Exposició del professor 27%
Exposició treballs alumnes 8%
Tutories de grup. 30%


Activitat fora de l’aula: 60%

Estudi personal: 30%
Elaboració dels comentaris proposats a l’aula: 10%
Elaboració de la presentació d’un autor contemporani: 20%
 

Estudi personal: 30%
Elaboració dels comentaris proposats a l’aula: 10%
 

Avaluació:

Activitat 1: Comentari d'un cas des de la perspectiva ètica (25% de la nota).
Activitat 2: Comentari comparatiu de dos textos: Epicur i Aristòtil (25% de la nota).
Activitat 3: Comentari comparatiu de dos textos: Sèneca i Kant (25% de la nota).
Activitat 4: Elaboració d'un power-point per tal d'exposar a classe un autor contemporani. (25% de la nota)

Pel que fa als comentaris l'alumnat haurà d'identificar l'autor, el tema en comú i analitzar-los i comentar-los en relació al moment històric i cultural en què s’han produït. També haurà d'establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies o bé anteriors o posteriors. Com conclusió del exercici l'alumnat haurà de situar-se críticament davant de les idees proposades. El exercici s'ha de transmetre de forma organitzada i coherent.

 

ió del exercici l'alumnat haurà de situar-se críticament davant de les idees proposades. El exercici s'ha de transmetre de forma organitzada i coherent.
asdasdasd