Logo

Batxillerat en Ciències Religioses

Evangelis Sinòptics i Actes

  • fields.tag_titulacio: Batxillerat en Ciències Religioses (virtual)
  • fields.tag_modalitat: Iscreb Virtual
  • fields.tit_semestre: 2n | fields.tag_ects: 6
  • fields.tag_area: Biblia | fields.tag_periode: 2n semestre
  • fields.tag_professorat: Llic. M. Luisa Melero i Gracia |

fields.tag_justificacio

 Dins el context de la formació bíblica que fonamenta la reflexió teològica, l’estudi dels Evangelis Sinòptics és central. Per una banda, perquè presenten l’accés més directe a Jesús de Natzaret, mediatitzat per l’experiència i testimoniatge de les primeres comunitats cristianes. Per altra banda, perquè representen un fenomen literari únic, sense paral•lels a la literatura antiga: un conjunt d’obres tan semblants i tan diferents. Semblances i diferències que cal explicar prenent en consideració seva formació i les seves finalitats eclesials.

fields.tag_requisits

 Cal haver cursat la Introducció al Nou Testament.

 1. Habilitats de gestió de la informació
2. Comunicació escrita
3. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat
4. Capacitat per a reconèixer i accedir a les obres de referència reconegudament qualificades de la història de la investigació bíblica
5. Coneixement i opinió crítica sobre la teologia dels llibres bíblics
6. Coneixement i comprensió pràctica de mètodes i tècniques d’estudi/anàlisi del text bíblic

 1. Conèixer les característiques literàries bàsiques de les obres neotestamentàries de Marc, Mateu i Lluc.
2. Entendre les hipòtesis que s’han proposat sobre el seu complex procés de formació i els reptes teològics que comporten per a la vida de les comunitats cristianes a les que es dirigeixen.
3. Conèixer i utilitzar les eines bàsiques de l’exegesi dels Evangelis Sinòptics: textos, sinopsis, concordances, diccionaris, comentaris de referència.
4. Abordar, amb la metodologia adient, l’estudi de qualsevol text sinòptic.

 1. Evangeli i Evangelis: el terme, la seva història i les seves concrecions.
2. Història de la investigació
3. Evangeli de Marc: composició literària
4. Llegir Marc: Lectio cursiva i microestructura
5. Marc: Línies teològiques
6. Marc: Autor, datació i destinataris.
7. Mateu: Composició literària
8. Mateu: El llibre dels orígens (Mt 1-2)
9. Mateu: Tres nuclis temàtics: cristologia, eclesiologia, radicalisme evangèlic
10. Actualitat i unitat de l'obra lucana
11. Lluc: Composició literària i teològica
12. Lluc: Dimensions característiques
13. Lluc: historiador-teòleg

 El procés d’ensenyament-aprenentatge és fonamentalment dirigit i autònom (90 %).
El material d’estudi bàsic que desenvolupa la totalitat del contingut s’ofereix a l’alumnat en 4 blocs que la professora facilitarà per descarregar a l’aula.
1. La tasca inicial de les /dels alumnes consisteix en la lectura atenta del material de cada bloc i l’elaboració de la pròpia síntesi. La lectura s’ha de complementar sempre amb la consulta de les citacions bíbliques que figuren en el text. És molt recomanable buscar i llegir la bibliografia que s’indica al final de cada bloc. (40 % - 60 hores)
2. La segona part del treball consisteix en la realització de les activitats proposades.
Activitats fora de l’aula: Exercicis de tractament i comparació de textos sinòptics. Lectura i anàlisi crític de textos teològics. Recerca i valoració de recursos. (40% - 60 hores)
Activitats a l’aula: Resposta a qüestionaris on-line. Participació en debats. Cinefòrum. (15 % 22.5 hores)

El 5% (7.5 hores) corresponent a l’aprenentatge presencial es desenvolupa a les jornades presencials i a la tutoria personalitzada amb la professora.

S’ha de considerar que el 5è bloc és eminentment pràctic i consisteix en la realització individual d’un exercici de síntesi. L’ús adequat de la bibliografia de referència i l’acompanyament tutorial és fonamental.

El 6è bloc és transversal: en ell es treballa grupalment la relació de la matèria amb altres disciplines i dimensions teològic-pastorals.

 L'avaluació és continuada i es durà a terme de la següent forma:
a) Cada estudiant haurà de lliurar els exercicis al final de cada bloc. A cada bloc trobarà un fitxer amb les activitats del Bloc i les pautes per a realitzar-les.
b) Cada Bloc es puntua sobre 100 i suposa un 20% de la nota final (el bloc 6 no compta). Aquest 20 % es reparteix entre les activitats escrites i les activitats on-line.
c) Els exercicis escrits es lliuren adjuntant un fitxer al lloc indicat de cada Bloc. Es valora especialment el grau d’assoliment de les competències 1 i 2.
d) Altres exercicis es realitzen on-line. No tots els blocs de l’assignatura porten un fòrum obligatori. La participació en els fòrums obligatoris compta per a l’avaluació.
e) Per a ser avaluats a la primera convocatòria (juny) cal haver lliurat els exercicis dels cinc blocs. Per tal de no perdre l’escolaritat i tenir dret a la segona convocatòria (setembre) cal haver superat els dos primers blocs (cf. Normativa acadèmica referida a l’Avaluació).

 1.      R. Aguirre; A. Rodríguez, Evangelios Sinópticos y Hechos de los Apóstoles, Estella: Verbo divino 1994.

2.      AAVV, Evangelios Sinópticos y Hechos de los apóstoles (Introducción a la Lectura de la Biblia, 9) Madrid: Cristiandad 1982 ***web
3.      X. Alegre; A. Puig; S. Pié; O. Tuñí, Quatre comunitats davant Jesús, Barcelona 1985.
4.      Col·lecció Cuadernos Bíblicos, números: 21, 45, 73, 93, 96
5.      B. J. Malina; R. L. Rohrbaugh, Los evangelios sinópticos y la cultura mediterránea del siglo I. Comentario desde las ciencias sociales, Estella: Verbo Divino 1996.
6.      X. Pikaza; F. de la Calle, Teología de los Evangelios de Jesús, Salamanca: Sígueme 1980.
 
Comentaris Exegètics
1.      V. Taylor, El Evangelio según san Marcos, Madrid: Cristiandad 1980 ***web
2.      R. Gnilka, El Evangelio según san Marcos, Salamanca: Sígueme 1986-87, 2 Vols.
3.      M. Navarro, Marcos, Estella: Verbo Divino 2005.
4.      P. Bonnard, El evangelio según San Mateo, Madrid: Cristiandad 1976.
5.      I. Gomà, El evangelio según San Mateo, 2 vols, Barcelona: Herder 1980.
6.      U. Luz, El evangelio de Mateo, 4 vols., Salamanca: Sígueme 1993.
7.      W. Trilling, El evangelio según San Mateo, Barcelona: Herder 1970.
8.      J. A. Fitzmyer, El evangelio según Lucas, 4 vols., Madrid: Cristiandad 1986-2006.***web
9.      J. A. Fitzmyer, Hechos de los Apóstoles, Madrid: Cristiandad 1972.
10. J. Rius Camps, De Jerusalén a Antioquía. Génesis de la Iglesia Cristiana. Comentario lingüístico y exegético a Hch 1-12, Córdoba: El Almendro 1989.
11. J. Rius Camps, El camino de Pablo a la misión de los paganos. Comentario lingüístico y exegético a Hch 13-28, Madrid: Cristiandad 1984 ***web;
12. J. Rolof, Hechos de los apóstoles, Madrid: Cristiandad 1984 ***web
13. VV.AA. Los hechos de los apóstoles, (Cuadernos Bíblicos, 21) 12Estella: Verbo Divino 2000.
 
Altres eines
1.      P. Ortiz, Concordancia Manual y Diccionario griego-español del Nuevo Testamento, Madrid: Sociedades Bíblicas unidas 32006.
2.      H. M. Peter, Concordancia greco-española del Nuevo Testamento. Según la versión de Cipriano Valera y el texto griego de Eberhard Nestle, Terrassa DL 1984.
3.      G. Kittel; G. Friedrich, Theological Dictionary of the New Testament. Grand Rapids (MI) 1964 (10 volums)
4.      H. Balz – G. Schneider, Diccionario exegético del Nuevo Testamento (2 volums), Salamanca. Sígueme 1996-1998.