ORGANITZEN             

1

 

 

 

 

Calendari

 

Dissabte 22 d'octubre de 2022: 9.00 h a 21.00 h

 

INFORMACIÓ BÀSICA

Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona: c/ Diputació, 231, 08007 Barcelona

Preu: 25 € (20 € per als estudiants de l'ISCREB)

Amb el reconeixement del Departament d'Educació com a activitat de formació permanent (20 hores)

  • Presentació

    Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital.

    En el fons, aquest fenomen es produeix en consonància amb un delicte nou: el de bruixeria. En la seva vertebració, es pressuposa que determinades persones reneguen el cristianisme per adorar plenament el diable, de manera que passen a integrar una secta herètica amb la facultat de provocar infortunis, maltempsades, passes i, al capdavall, morts. A través seu, doncs, es justifica les desgràcies pròpies de la vida quotidiana en determinats moments històrics.

    En la pràctica, aquest delicte s'articula a partir de mesclar diferents aspectes que provenen de certes tradicions anteriors amb algunes qüestions forjades en la baixa època medieval i que tenen les dimensions social, religiosa o etnopoètica com a denominadors comuns. Així, per exemple, aplega l'antisemitisme, la misogínia, la superació de la teologia agustiniana, la consolidació de la demonologia tomista, la predicació oposada a certs costums i usos, l'acció inquisitorial contra les doctrines herètiques, les supersticions atàviques sobre la màgia negra i la diabolització coŀlectiva d'esperits i arquetipus folklòrics.

    Comptat i debatut, Catalunya coneix una incidència forta del fenomen de la cacera de bruixes. No endebades, és l'escenari on el 1424 es dona forma a la primera norma europea contra el delicte de bruixeria. I, també, és un dels indrets on entre el 1618 i el 1622 es desplega una activitat no sols frenètica sinó sobretot cruenta contra les persones sospitoses de perpetrar-lo mentrestant es travessa la petita època glacial amb què es tanca l'òptim climàtic medieval. En definitiva, esdevé un espai idoni per estudiar-ne, d'una banda, les dimensions i, d'una altra, les causes i les repercussions.

    Per ells mateixos, aquests detalls sens dubte justifiquen que se celebri almenys una trobada aca-dèmica entorn del fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII. A més, la coincidència d'unes quantes efemèrides en un moment recent ho confirma. D'arribada, l'oportunitat de fer memòria que enguany s'escau el quatre-cents aniversari del seu punt àlgid a Catalunya, com ho recorda la revista Sàpiens (2021). De continent, l'atenció que els mitjans de comunicació hi dispensen, com ho evidencia l'estrena, a TVE i TV3, dels documentals Les bruixes porten dol (2020), d'Anna Solana i Pilar Granero, i Bruixes, la gran mentida (2022), de Joanna Pardos. I, en darrer terme, l'aparició de diverses obres de ficció que adopten la bruixa com a protagonista o referent, entre les quals es troba La maledicció de les bruixes (2021), de Jordi Folck; Bruixes (2021), de Glòria Sabaté, i Cabells de gebre (2021), de Teresa Sagrera.

    Així les coses, i de conformitat amb els seus interessos i les seves finalitats, la Societat Catalana d'Història Cultural i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona es marquen la fita d'organitzar una jornada pedagògica relativa a aquestes qüestions. I hi procedeix amb la voluntat d'afavorir que es creï un marc acadèmic orientat a exposar la recerca universitària sobre el fenomen de la cacera de bruixes i sobre l'arquetipus de la bruixa, a transferir-la a bona part dels ensenyaments no universitaris —i a la societat en general— i a compartir estratègies i eines amb vista a l'enriquiment de la pràctica docent.
     

    PONENTS

    • Queralt Alberch
    • Agustí Alcoberro
    • Alba Ambròs
    • Pau Castell
    • Ana Díaz–Plaja
    • Teresa Duran
    • Mariela Fargas
    • Jordi Folck
    • Paula Jarrín
    • Abel Miró
    • Pere Ignasi Poy
    • Glòria Sabaté
    • Teresa Sagrera
       
  • Objectius
    • Acostar les recerques, les històriques i les literàries, de l'àmbit universitari a la resta d'ensenyaments, amb una incidència especial en l'educació bàsica i el batxillerat.
    • Emmarcar històricament el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII.
    • Divulgar didàcticament el coneixement relatiu al fenomen de la cacera de bruixes tal com la recerca històrica el vertebra en l'actualitat.
    • Analitzar l'arquetipus de la bruixa des d'una perspectiva literària.
    • Difondre la creació literària recent amb la bruixa com a protagonista o referent a fi d'estimular-ne la lectura per plaer.
    • Incentivar l'intercanvi d'experiències acadèmiques i didàctiques entorn del fenomen de la cacera de bruixes i de l'arquetipus de la bruixa.
    • Proporcionar estratègies i recursos per treballar el fenomen de la cacera de bruixes a les aules no universitàries des de la història i la literatura. 
    • Facilitar instruments per planificar i executar petites recerques sobre el fenomen de la cacera de bruixes des de la història i la literatura.
    • Dissenyar projectes globalitzadors de les àrees de les ciències humanes i socials a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Promoure l'hàbit lector en infants i joves a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Fomentar l'interès per la recerca en humanitats en infants i joves.
    • Incidir en la complementarietat dels discursos històric i literari.
    • Recuperar a les aules no universitàries la memòria de les persones humilades, ofeses i oprimides en el decurs de la història.
    • Propiciar la incorporació de la perspectiva de gènere en la pràctica docent desenvolupada a les aules no universitàries.
    • Establir ponts i lligams entre el personal docent dels diferents ensenyaments.
       
PATROCINEN

8

Espai de trobada

Sèries i pel·lícules a l'estiu

Hem demanat al professorat de l'ISCREB que ens recomani sèries i pel·lícules per gaudir de les vacances. En aquest document trobareu la seva selecció, que passeu molt bon estiu, ens veiem a la tornada. 
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Crònica "VI Espacio Verano Sur"

L'Associació de Mestres de Religió a Andalusia amb seu a Granada, presenta aquesta iniciativa de caràcter no lucratiu, educativa, innovadora, creativa, a més de ser una eina pràctica d'ajuda als diferents agents que intervenen en l'educació integral dels alumnes en l'àmbit escolar i pastoral juvenil, amb l'única fi de formar, compartir, actualitzar, obrir nous camins per a l'educació en la fe.  
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Sobre el currículum definitiu de l'assignatura de religió catòlica

El 24 de juny va sortir al BOE el currículum definitiu de l'assignatura de religió catòlica de la nova llei d'educació (LOMLOE). En moltes comunitats i centres educatius ja s'estava treballant des del febrer amb l'esborrany per tal de començar a dissenyar el curs 22-23. Cal dir que les diferències entre l'esborrany i el currículum definitiu són molt petites. 
Màster

Les religions en diàleg: dialogar per conèixer i reconèixer

El diàleg és constitutiu de l'ésser humà. És dialogant que ens comuniquem, és a dir, que posem en comú punts de vista sobre tota mena de qüestions i, així, ens capacitem per fer coses conjuntament. Es tracta del diàleg com a comunicació, és a dir, entès com a comunió, com a unió. És a través d'aquest procés dialogal que construïm la nostra identitat al llarg de la vida; encara més, que ens sentim units als altres amb qui convivim.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

En camí a Terra Santa amb els professors de Religió

Una oportunitat original i inigualable per a aprofundir en la pedagogia de Jesucrist i connectar amb altres educadors. Coordinada per la Fundació Edelvives, i certificada per l’ISCREB.
General

Ecologia i supervivència

El bisbat de Menorca ha tingut l’oportunitat de reflexionar sobre la relació entre cristianisme i ecologia gràcies a la xerrada que el prevere i doctor en Teologia, Antoni Matabosch i Soler va oferir al Seminari Diocesà.