ORGANITZEN             

1

 

 

 

 

Calendari

 

Dissabte 22 d'octubre de 2022: 9.00 h a 21.00 h

 

INFORMACIÓ BÀSICA

Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona: c/ Diputació, 231, 08007 Barcelona

Preu: 25 € (20 € per als estudiants de l'ISCREB)

Amb el reconeixement del Departament d'Educació com a activitat de formació permanent (20 hores)

  • Presentació

    Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital.

    En el fons, aquest fenomen es produeix en consonància amb un delicte nou: el de bruixeria. En la seva vertebració, es pressuposa que determinades persones reneguen el cristianisme per adorar plenament el diable, de manera que passen a integrar una secta herètica amb la facultat de provocar infortunis, maltempsades, passes i, al capdavall, morts. A través seu, doncs, es justifica les desgràcies pròpies de la vida quotidiana en determinats moments històrics.

    En la pràctica, aquest delicte s'articula a partir de mesclar diferents aspectes que provenen de certes tradicions anteriors amb algunes qüestions forjades en la baixa època medieval i que tenen les dimensions social, religiosa o etnopoètica com a denominadors comuns. Així, per exemple, aplega l'antisemitisme, la misogínia, la superació de la teologia agustiniana, la consolidació de la demonologia tomista, la predicació oposada a certs costums i usos, l'acció inquisitorial contra les doctrines herètiques, les supersticions atàviques sobre la màgia negra i la diabolització coŀlectiva d'esperits i arquetipus folklòrics.

    Comptat i debatut, Catalunya coneix una incidència forta del fenomen de la cacera de bruixes. No endebades, és l'escenari on el 1424 es dona forma a la primera norma europea contra el delicte de bruixeria. I, també, és un dels indrets on entre el 1618 i el 1622 es desplega una activitat no sols frenètica sinó sobretot cruenta contra les persones sospitoses de perpetrar-lo mentrestant es travessa la petita època glacial amb què es tanca l'òptim climàtic medieval. En definitiva, esdevé un espai idoni per estudiar-ne, d'una banda, les dimensions i, d'una altra, les causes i les repercussions.

    Per ells mateixos, aquests detalls sens dubte justifiquen que se celebri almenys una trobada aca-dèmica entorn del fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII. A més, la coincidència d'unes quantes efemèrides en un moment recent ho confirma. D'arribada, l'oportunitat de fer memòria que enguany s'escau el quatre-cents aniversari del seu punt àlgid a Catalunya, com ho recorda la revista Sàpiens (2021). De continent, l'atenció que els mitjans de comunicació hi dispensen, com ho evidencia l'estrena, a TVE i TV3, dels documentals Les bruixes porten dol (2020), d'Anna Solana i Pilar Granero, i Bruixes, la gran mentida (2022), de Joanna Pardos. I, en darrer terme, l'aparició de diverses obres de ficció que adopten la bruixa com a protagonista o referent, entre les quals es troba La maledicció de les bruixes (2021), de Jordi Folck; Bruixes (2021), de Glòria Sabaté, i Cabells de gebre (2021), de Teresa Sagrera.

    Així les coses, i de conformitat amb els seus interessos i les seves finalitats, la Societat Catalana d'Història Cultural i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona es marquen la fita d'organitzar una jornada pedagògica relativa a aquestes qüestions. I hi procedeix amb la voluntat d'afavorir que es creï un marc acadèmic orientat a exposar la recerca universitària sobre el fenomen de la cacera de bruixes i sobre l'arquetipus de la bruixa, a transferir-la a bona part dels ensenyaments no universitaris —i a la societat en general— i a compartir estratègies i eines amb vista a l'enriquiment de la pràctica docent.
     

    PONENTS

    • Queralt Alberch
    • Agustí Alcoberro
    • Alba Ambròs
    • Pau Castell
    • Ana Díaz–Plaja
    • Teresa Duran
    • Mariela Fargas
    • Jordi Folck
    • Paula Jarrín
    • Abel Miró
    • Pere Ignasi Poy
    • Glòria Sabaté
    • Teresa Sagrera
       
  • Objectius
    • Acostar les recerques, les històriques i les literàries, de l'àmbit universitari a la resta d'ensenyaments, amb una incidència especial en l'educació bàsica i el batxillerat.
    • Emmarcar històricament el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII.
    • Divulgar didàcticament el coneixement relatiu al fenomen de la cacera de bruixes tal com la recerca històrica el vertebra en l'actualitat.
    • Analitzar l'arquetipus de la bruixa des d'una perspectiva literària.
    • Difondre la creació literària recent amb la bruixa com a protagonista o referent a fi d'estimular-ne la lectura per plaer.
    • Incentivar l'intercanvi d'experiències acadèmiques i didàctiques entorn del fenomen de la cacera de bruixes i de l'arquetipus de la bruixa.
    • Proporcionar estratègies i recursos per treballar el fenomen de la cacera de bruixes a les aules no universitàries des de la història i la literatura. 
    • Facilitar instruments per planificar i executar petites recerques sobre el fenomen de la cacera de bruixes des de la història i la literatura.
    • Dissenyar projectes globalitzadors de les àrees de les ciències humanes i socials a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Promoure l'hàbit lector en infants i joves a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Fomentar l'interès per la recerca en humanitats en infants i joves.
    • Incidir en la complementarietat dels discursos històric i literari.
    • Recuperar a les aules no universitàries la memòria de les persones humilades, ofeses i oprimides en el decurs de la història.
    • Propiciar la incorporació de la perspectiva de gènere en la pràctica docent desenvolupada a les aules no universitàries.
    • Establir ponts i lligams entre el personal docent dels diferents ensenyaments.
       
RECUPERAR PONÈNCIES

PATROCINEN

8

Espai de trobada

Receptes de tardor

L'ISCREB, mitjançant les iniciatives del seu Espai de Trobada, promou la relació i l'amistat de persones vinculades a l'institut. Aquest mes hem intercanviat receptes d'àpats ideals per la tardor. Una estació que encara no s'ha acabat, tot i que s'estigui parlant més de Nadal que de la castanyera. 
General

Advent, per a què?

La creació és harmonia. Però l’Adam (l’ésser humà) és maldestre i en fa de totes trencant, malmetent, aquesta harmonia. El profetisme és la consciència crítica d’Israel, política i religiosa: també avui. El clam profètic el resumeixo en tres aspectes: Déu és misericòrdia, l’Adam és insistentment infidel i se li retreu, però el retorn al Bé del qual s’ha allunyat sempre és possible: Convertiu-vos (retorneu) i refieu-vos d’Ell.
Cursos

Els profetes menors i la lamentació

Recuperem la ponència que Jaume Duran va celebrar a l'Escola de Teologia del Maresme de Mataró. Parla dels primers profetes menors i les lamentacions. La lamentació no és la denúncia. La lamentació, un mot que apareix només trenta vegades a les escriptures, és el preludi del que després denunciarà el profeta, és la porta exterior, és el frontis del que viu el poble, explicat obertament.
General

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.
General

L’Església i la sinodalitat

Lluís Agustí i Parrot, germà marista i professor de l’ISCREB, fa uns dies va oferir una xerrada a Menorca sobre “L’Església i la sinodalitat.” Sònia Febrer, periodista al Bisbat de Menorca,l'entrevista sobre la seva ponència. 
General

Canvi d'hora

A la tardor, la nit avança irreversiblement. El Sol anuncia la proximitat de les inclemències hivernals retirant-se cada vegada més primerenc. Per part seva, el rellotge, aliat d'aquest procés natural, ens regateja una hora de llum.