Jornada Pedagògica sobre dones, memòria i literatura (SCHC - ISCREB)

ORGANITZEN             

Dissabte 22 d'octubre de 2022: 9.00 h a 21.00 h

INFORMACIÓ BÀSICA

Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona: c/ Diputació, 231, 08007 Barcelona

Preu: 25 € (20 € per als estudiants de l'ISCREB)

Amb el reconeixement del Departament d'Educació com a activitat de formació permanent (20 hores)

• Presentació

  Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital.

  En el fons, aquest fenomen es produeix en consonància amb un delicte nou: el de bruixeria. En la seva vertebració, es pressuposa que determinades persones reneguen el cristianisme per adorar plenament el diable, de manera que passen a integrar una secta herètica amb la facultat de provocar infortunis, maltempsades, passes i, al capdavall, morts. A través seu, doncs, es justifica les desgràcies pròpies de la vida quotidiana en determinats moments històrics.

  En la pràctica, aquest delicte s'articula a partir de mesclar diferents aspectes que provenen de certes tradicions anteriors amb algunes qüestions forjades en la baixa època medieval i que tenen les dimensions social, religiosa o etnopoètica com a denominadors comuns. Així, per exemple, aplega l'antisemitisme, la misogínia, la superació de la teologia agustiniana, la consolidació de la demonologia tomista, la predicació oposada a certs costums i usos, l'acció inquisitorial contra les doctrines herètiques, les supersticions atàviques sobre la màgia negra i la diabolització coŀlectiva d'esperits i arquetipus folklòrics.

  Comptat i debatut, Catalunya coneix una incidència forta del fenomen de la cacera de bruixes. No endebades, és l'escenari on el 1424 es dona forma a la primera norma europea contra el delicte de bruixeria. I, també, és un dels indrets on entre el 1618 i el 1622 es desplega una activitat no sols frenètica sinó sobretot cruenta contra les persones sospitoses de perpetrar-lo mentrestant es travessa la petita època glacial amb què es tanca l'òptim climàtic medieval. En definitiva, esdevé un espai idoni per estudiar-ne, d'una banda, les dimensions i, d'una altra, les causes i les repercussions.

  Per ells mateixos, aquests detalls sens dubte justifiquen que se celebri almenys una trobada aca-dèmica entorn del fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII. A més, la coincidència d'unes quantes efemèrides en un moment recent ho confirma. D'arribada, l'oportunitat de fer memòria que enguany s'escau el quatre-cents aniversari del seu punt àlgid a Catalunya, com ho recorda la revista Sàpiens (2021). De continent, l'atenció que els mitjans de comunicació hi dispensen, com ho evidencia l'estrena, a TVE i TV3, dels documentals Les bruixes porten dol (2020), d'Anna Solana i Pilar Granero, i Bruixes, la gran mentida (2022), de Joanna Pardos. I, en darrer terme, l'aparició de diverses obres de ficció que adopten la bruixa com a protagonista o referent, entre les quals es troba La maledicció de les bruixes (2021), de Jordi Folck; Bruixes (2021), de Glòria Sabaté, i Cabells de gebre (2021), de Teresa Sagrera.

  Així les coses, i de conformitat amb els seus interessos i les seves finalitats, la Societat Catalana d'Història Cultural i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona es marquen la fita d'organitzar una jornada pedagògica relativa a aquestes qüestions. I hi procedeix amb la voluntat d'afavorir que es creï un marc acadèmic orientat a exposar la recerca universitària sobre el fenomen de la cacera de bruixes i sobre l'arquetipus de la bruixa, a transferir-la a bona part dels ensenyaments no universitaris —i a la societat en general— i a compartir estratègies i eines amb vista a l'enriquiment de la pràctica docent.
   

  PONENTS

  • Queralt Alberch
  • Agustí Alcoberro
  • Alba Ambròs
  • Pau Castell
  • Ana Díaz–Plaja
  • Teresa Duran
  • Mariela Fargas
  • Jordi Folck
  • Paula Jarrín
  • Abel Miró
  • Pere Ignasi Poy
  • Glòria Sabaté
  • Teresa Sagrera
     

• Objectius
  • Acostar les recerques, les històriques i les literàries, de l'àmbit universitari a la resta d'ensenyaments, amb una incidència especial en l'educació bàsica i el batxillerat.
  • Emmarcar històricament el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII.
  • Divulgar didàcticament el coneixement relatiu al fenomen de la cacera de bruixes tal com la recerca històrica el vertebra en l'actualitat.
  • Analitzar l'arquetipus de la bruixa des d'una perspectiva literària.
  • Difondre la creació literària recent amb la bruixa com a protagonista o referent a fi d'estimular-ne la lectura per plaer.
  • Incentivar l'intercanvi d'experiències acadèmiques i didàctiques entorn del fenomen de la cacera de bruixes i de l'arquetipus de la bruixa.
  • Proporcionar estratègies i recursos per treballar el fenomen de la cacera de bruixes a les aules no universitàries des de la història i la literatura. 
  • Facilitar instruments per planificar i executar petites recerques sobre el fenomen de la cacera de bruixes des de la història i la literatura.
  • Dissenyar projectes globalitzadors de les àrees de les ciències humanes i socials a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
  • Promoure l'hàbit lector en infants i joves a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
  • Fomentar l'interès per la recerca en humanitats en infants i joves.
  • Incidir en la complementarietat dels discursos històric i literari.
  • Recuperar a les aules no universitàries la memòria de les persones humilades, ofeses i oprimides en el decurs de la història.
  • Propiciar la incorporació de la perspectiva de gènere en la pràctica docent desenvolupada a les aules no universitàries.
  • Establir ponts i lligams entre el personal docent dels diferents ensenyaments.