ORGANITZEN             

1

 

 

 

 

Calendari

 

Dissabte 22 d'octubre de 2022: 9.00 h a 21.00 h

 

INFORMACIÓ BÀSICA

Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona: c/ Diputació, 231, 08007 Barcelona

Preu: 25 € (20 € per als estudiants de l'ISCREB)

Amb el reconeixement del Departament d'Educació com a activitat de formació permanent (20 hores)

  • Presentació

    Des d'una òptica estrictament històrica, la cacera de bruixes constitueix un fenomen que s'inicia a diferents zones de la Mediterrània occidental en la baixa època medieval i s'estén al centre i el nord del continent europeu —i, fins i tot, a les colònies nord-americanes— en l'època moderna. En síntesi, se salda amb milers d'individus —majoritàriament dones— acusats, processats i castigats per tribunals civils i eclesiàstics. Entre les punicions, es compta sovint la pena capital.

    En el fons, aquest fenomen es produeix en consonància amb un delicte nou: el de bruixeria. En la seva vertebració, es pressuposa que determinades persones reneguen el cristianisme per adorar plenament el diable, de manera que passen a integrar una secta herètica amb la facultat de provocar infortunis, maltempsades, passes i, al capdavall, morts. A través seu, doncs, es justifica les desgràcies pròpies de la vida quotidiana en determinats moments històrics.

    En la pràctica, aquest delicte s'articula a partir de mesclar diferents aspectes que provenen de certes tradicions anteriors amb algunes qüestions forjades en la baixa època medieval i que tenen les dimensions social, religiosa o etnopoètica com a denominadors comuns. Així, per exemple, aplega l'antisemitisme, la misogínia, la superació de la teologia agustiniana, la consolidació de la demonologia tomista, la predicació oposada a certs costums i usos, l'acció inquisitorial contra les doctrines herètiques, les supersticions atàviques sobre la màgia negra i la diabolització coŀlectiva d'esperits i arquetipus folklòrics.

    Comptat i debatut, Catalunya coneix una incidència forta del fenomen de la cacera de bruixes. No endebades, és l'escenari on el 1424 es dona forma a la primera norma europea contra el delicte de bruixeria. I, també, és un dels indrets on entre el 1618 i el 1622 es desplega una activitat no sols frenètica sinó sobretot cruenta contra les persones sospitoses de perpetrar-lo mentrestant es travessa la petita època glacial amb què es tanca l'òptim climàtic medieval. En definitiva, esdevé un espai idoni per estudiar-ne, d'una banda, les dimensions i, d'una altra, les causes i les repercussions.

    Per ells mateixos, aquests detalls sens dubte justifiquen que se celebri almenys una trobada aca-dèmica entorn del fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII. A més, la coincidència d'unes quantes efemèrides en un moment recent ho confirma. D'arribada, l'oportunitat de fer memòria que enguany s'escau el quatre-cents aniversari del seu punt àlgid a Catalunya, com ho recorda la revista Sàpiens (2021). De continent, l'atenció que els mitjans de comunicació hi dispensen, com ho evidencia l'estrena, a TVE i TV3, dels documentals Les bruixes porten dol (2020), d'Anna Solana i Pilar Granero, i Bruixes, la gran mentida (2022), de Joanna Pardos. I, en darrer terme, l'aparició de diverses obres de ficció que adopten la bruixa com a protagonista o referent, entre les quals es troba La maledicció de les bruixes (2021), de Jordi Folck; Bruixes (2021), de Glòria Sabaté, i Cabells de gebre (2021), de Teresa Sagrera.

    Així les coses, i de conformitat amb els seus interessos i les seves finalitats, la Societat Catalana d'Història Cultural i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona es marquen la fita d'organitzar una jornada pedagògica relativa a aquestes qüestions. I hi procedeix amb la voluntat d'afavorir que es creï un marc acadèmic orientat a exposar la recerca universitària sobre el fenomen de la cacera de bruixes i sobre l'arquetipus de la bruixa, a transferir-la a bona part dels ensenyaments no universitaris —i a la societat en general— i a compartir estratègies i eines amb vista a l'enriquiment de la pràctica docent.
     

    PONENTS

    • Queralt Alberch
    • Agustí Alcoberro
    • Alba Ambròs
    • Pau Castell
    • Ana Díaz–Plaja
    • Teresa Duran
    • Mariela Fargas
    • Jordi Folck
    • Paula Jarrín
    • Abel Miró
    • Pere Ignasi Poy
    • Glòria Sabaté
    • Teresa Sagrera
       
  • Objectius
    • Acostar les recerques, les històriques i les literàries, de l'àmbit universitari a la resta d'ensenyaments, amb una incidència especial en l'educació bàsica i el batxillerat.
    • Emmarcar històricament el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII.
    • Divulgar didàcticament el coneixement relatiu al fenomen de la cacera de bruixes tal com la recerca històrica el vertebra en l'actualitat.
    • Analitzar l'arquetipus de la bruixa des d'una perspectiva literària.
    • Difondre la creació literària recent amb la bruixa com a protagonista o referent a fi d'estimular-ne la lectura per plaer.
    • Incentivar l'intercanvi d'experiències acadèmiques i didàctiques entorn del fenomen de la cacera de bruixes i de l'arquetipus de la bruixa.
    • Proporcionar estratègies i recursos per treballar el fenomen de la cacera de bruixes a les aules no universitàries des de la història i la literatura. 
    • Facilitar instruments per planificar i executar petites recerques sobre el fenomen de la cacera de bruixes des de la història i la literatura.
    • Dissenyar projectes globalitzadors de les àrees de les ciències humanes i socials a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Promoure l'hàbit lector en infants i joves a partir de qüestions històricament vives o literàriament atractives.
    • Fomentar l'interès per la recerca en humanitats en infants i joves.
    • Incidir en la complementarietat dels discursos històric i literari.
    • Recuperar a les aules no universitàries la memòria de les persones humilades, ofeses i oprimides en el decurs de la història.
    • Propiciar la incorporació de la perspectiva de gènere en la pràctica docent desenvolupada a les aules no universitàries.
    • Establir ponts i lligams entre el personal docent dels diferents ensenyaments.
       
PATROCINEN

8

Espai de trobada

Escrits sobre la pau

Com en cada període festiu, l'ISCREB demana als seus amics, alumnes, professors, exalumnes que escriguin sobre un tema. Durant aquest estiu, la petició ha estat reflexionar sobre la pau. Com podem ser constructors de diàleg, de ponts, de punt de trobada? Cinc persones han enviat els seus textos a la redacció.
Diploma d'especialitat universitària

"Els grans relats ideològics havien de portar la salvació i un món més igualitari,"

L'oferta del Diploma en Mitologia i simbologia, que ofereix l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, sorgeix davant una constatació realista del moment cultural que viu la nostra societat occidental i les seves necessitats.
General

La festa major de «La Mercè»

Cada 24 de setembre, Barcelona celebra la festa de «La Mercè», com la seva festa patronal, la seva festa major. L'agenda ciutadana queda curulla d'innúmeres activitats de tota mena: cultura popular, música, art, pirotècnia... Un programa amb un menú amplíssim del qual és impossible degustar-ho tot, tal és el frenesí d'actes previstos.
General

Tancant (en part) la porta de les vacances

Per què anar de vacances? Les vacances consisteixen en un retorn. Sobre un mateix, però també al passat.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Arrenca el primer vagó formatiu de Competència en Pastoral Educativa

La FECC i l'ISCREB ofereixen aquesta proposta formativa conjuntament. Núria Caum, cap d'estudis i directora de l’ISCREB, valora molt positivament la iniciativa perquè “recull els reptes actuals de l’acció pastoral i pedagògica a l’Escola Cristiana proposant una recreació flexible de formacions anteriors.”
General

Vine a estudiar amb nosaltres: inici de curs a l'ISCREB

L’ISCREB és una institució docent de caràcter públic de l’Arquebisbat de Barcelona, vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya, que brinda una formació teològica i d’altres ciències humanes, amb la finalitat de proporcionar als seus alumnes una sòlida formació acadèmica i pastoral.