Logo

Actualitat

XIV curs de Formació interreligiosa: el Jainisme i l’actualitat dels Drets Humans

Cati Blavi, participant al curs XIV Formació interreligiosa (Diàleg Interreligiós Monàstic). - General

De l’1 al 5 de juliol d’enguany, ha tingut lloc la XIV edició del Curs de Formació Interreligiosa al Monestir de Montserrat. S’ha comptat amb la presència d’Agustí Pániker i Juan Manuel Cincunegui, ambdós professors reconeguts en l’àmbit acadèmic i universitari al nostre país.

Les primeres sessions de la setmana van anar a càrrec d’Agustí Pániker, editor i gran coneixedor de temes relacionats amb Àsia i Índia. Pániker va fer un extraordinari treball de síntesi per a exposar les nocions bàsiques del Jainisme. Estudiar una tradició religiosa, tant antiga com complexa, requeria tractar-la amb profunditat i alhora d’una manera àgil i entenedora per la majoria dels assistents, desconeixedors d’aquesta religió índica.

El Jainisme neix entre el segle IX i VI aC. a la vall del Ganges i actualment compta amb uns 5 milions de seguidors. La seva màxima és la Ahimsa, la no-violència que tant va caracteritzar a Gandhi. Aquesta tradició parla de 24 cicles còsmics, Jina o Tirthankara. Els jainistes són seguidors dels jinas –que vol dir vencedors- No es tracta de divinitats sinó d’humans que han aconseguit la il·luminació i que serveixen de model a seguir. L’autoritat en el jainisme recau en l’experiència de l’il·luminat i no en l’estructura de cap església. El jainisme és anterior al Budisme, i la seva via és considerada molt austera i dura. El seu objectiu és l’alliberació del karma, de l’existència. Els jainistes tenen la concepció material del karma, com una pols que pul·lula per l’univers i ens dona color al nostre cos depenent de les accions que cometem. Es tracta, doncs, d’aturar la infiltració de la pols kàrmica, amb la pràctica ascètica i automàticament el jiva s’allibera de la matèria per anar al món dels perfectes. La seva pràctica pot ser laica o monàstica i requereix imbuir-se totalment en l’ascetisme, en la despossessió, en la castedat (en els laics es tradueix en fidelitat a la parella), en dir la veritat, no robar, en la no-violència.

Les sessions posteriors van estar dedicades als Drets Humans i la seva relació amb les tradicions religioses. En aquesta ocasió, el professor Cincunegui va desplegar un ampli ventall de dades que ens aproximen a la història de la creació dels Drets Humans i les seves finalitats. Fou interessant reflexionar sobre el context de la Declaració dels Drets Humans, al 1948, a nivell històric, polític i social. La importància dels Drets Humans, en la societat actual, cal que sigui motiu de reflexió des de molts àmbits. Una reflexió profunda sobre la necessitat d’aquests drets, en un context mancat de molts valors i en una societat on hi ha molta població expulsada, invisible. Des del punt de vista institucional, la nostra societat mostra un panorama poc engrescador: guerres, refugiats, problemes ambientals, conflictes polítics, etc.

El professor Cincunegui aposta i treballa per a un nou plantejament dels Drets Humans on les tradicions religioses hi tinguin un paper destacat. Les religions tenen una mirada profunda pel que fa a la dignitat humana, intenten explicar el perquè del sofriment humà. En el context cristià caldria una nova conversió, una nova mirada sobre la realitat que ens envolta. Els Drets Humans no han de ser la solució només en casos aïllats, haurien de formar part de la base normal del funcionament de les societats.

El paper de l’economia, de l’ecologia, de l’educació, de tants aspectes que configuren la nostra existència, van ser motiu de reflexió durant aquests dies a Montserrat. En el marc incomparable de la muntanya, un any més, el monestir i la comunitat benedictina ha acollit amb generositat als participants del curs interreligiós, que any rere any ens convida a conèixer un xic millor aquest camí, que anomenem vida.