Logo

Actualitat

Prega-rock, a la recerca d'una salmòdia contemporània

Eloi Aran, professor a l'ISCREB (Animación Bíblica de la Pastoral) - General

Durant un calorós estiu del 2000, dos joves estudiants de teologia escoltaven el darrer àlbum del grup de rock català Els Pets, Respira, quan es van adonar que, de fet, les cançons d'aquest grup esdevenien per a ells una mena de salmòdia existencial a la qual vinculaven diferents moments significatius de les seves vides. Aleshores es van proposar elaborar un document en perspectiva de pastoral juvenil on vincular els temes tractats amb la pregària per socialitzar-ho posteriorment per la xarxa. Havia nascut el que va rebre el nom de Prega-Rock.

Quinze anys més tard, després de més de 500 cançons indexades a la xarxa en clau de pregària al portal pregaria.cat, ha sortit publicat el llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors" (Ed. Claret), de l'autor Eloi Aran. Com a resultat del seu llarg recorregut, el Prega-Rock ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, va propiciar l’aparició de la publicació "Prega-Rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent" (Quaderns EIDES, 2007), va ser una obra mencionada en els XII Premis Armengol Mir, i ha estat present en diversos tallers i cursos formatius.

Aquest llibre presenta un recull i revisió de 33 cançons en relació a diferents valors o temps litúrgics, proposant-se com un recurs escaient dins de l’àmbit escolar, la catequesi, els grups de revisió de vida o l’educació en el lleure. La tria de les cançons s’ha dut a terme des de la pluralitat d’estils musicals i idiomes, on hi trobarem obres de Bruce Springsteen, U2, Shakira, Pink Floyd, Els Pets, Manel, Amaral o Bob Dylan entre d’altres. Totes aquestes cançons es poden escoltar en el llistat del Prega-Rock a l'Spotify. El llibre ha estat prologat pel teòleg, músic i col·laborador de Cristianisme i Justícia, José  Laguna, qui afirma "Por una única vez y sin que sirva de precedente contradeciré el dogma rockero acuñado por los Stones: It's Only Rock 'n' Roll (But I Like It), Es sólo rock and roll (pero me gusta). Hago responsable a Eloi Aran de mi herejía rockera, pero después de leer su libro me ha convencido de que, para quien sabe escuchar, las canciones son algo más que rock and roll."

El prega-rock com una pre-lectio divina

La relació entre el rock, o el que podem anomenar també com cançó popular contemporània, i l’espiritualitat ha estat sovint confrontada i polèmica. Semblaria que el lema del “sexe, drogues i rock’n’roll” eclipsa qualsevol possibilitat de recerca sobre el sentit de la vida, la interioritat o la transcendència a través de les cançons. Malgrat tot, les persones posseïm una banda sonora que ens acompanya al llarg de la seva vida a la qual vinculem determinats moments o actes a mode de salmòdia moderna. La música, com les magdalenes de Proust, tenen la capacitat de transportar-nos a aquells “arjetopos”, llocs primigenis o originals, de les nostres experiències més preuades. Fer memòria ajuda a la persona a treballar des del cor (re-cordar) els fets de la seva vida. Per altra banda, la cançó popular contemporània, a diferència de la música clàssica o purament instrumental, porta amb ella un cert contingut plasmat en la lletra. Aquest fet afegeix una expressió discursiva explícita a la música que es presta a ser posada en paral·lel amb tot altre escrit humà i, molt especialment, amb el gran discurs bíblic, ja sigui per la seva vessant poètica, profètica o sapiencial. Les cançons populars contemporànies també donen què pensar, fent-nos exercitar la intel·ligència si li volem donar l'oportunitat. Finalment, les cançons són escrites i composades perquè la persona és moguda a fer-ho, és a dir, que exercita la seva voluntat, ja sigui per moure’ns també a nosaltres o cridar-nos a prendre consciència d’alguna realitat que ens pot resultar aliena o llunyana. Així doncs, recapitulant, la cançó evoca allò que els antics en deien les “tres potències de l’ànima” (memòria, enteniment i voluntat), que avui podríem traduir dient que la persona té una dimensió afectiva (la persona és “cor”, és sentiment), racional (la persona és “cap”, és pensament) i pràctica (la persona és “mans”, és acció). Aquesta triologia antropològica guarda certa analogia amb el mètode bíblic de la lectio divina, ja que els seus quatre passos (lectio, meditatio, oratio, contemplatio) també menen a la persona a fer un recorregut del cor, al cap i a les mans. Certament la lectio divina parteix ja d'entrada del text bíblic, però la cançó popular contemporània pot esdevenir una ancilla, una ajuda prèvia, per atansar el text bíblic, el seu missatge i la Trobada amb el seu protagonista, a una generació que la desconeix.