Logo

Actualitat

Piulades al vent

Francesc Torralba, professor ISCREB - General

Vivim submergits en l’era de les piulades, dels tuits, dels missatges sincopats que tan aviat arriben com se’n van. El soroll que embolcalla les nostres vides és eixordant, pesat, però és fugisser, efímer i insubstancial. Tot envelleix molt veloçment.

 
Allò que ahir era notícia i estava en boca de tots, és oblidat al dia següent, perquè una nova notícia, tan efímera com l’anterior, ocupa la nostra ment i es converteix en carnassa de tertúlies i suscita tota mena de reaccions. El passat s’esvaeix a l’instant i el futur és tan fosc que ningú s’atreveix a fer prospectives. Vivim situats en un present que difícilment podem digerir, però que ens empeny a actuar, a moure’ns, a gesticular.
 
Aquest núvol sorollós que ens embolcalla és, senzillament, fum, encara que sovint ens pot donar la impressió que és el més rellevant del que ens està passant. Mentrestant, fem la nostra vida mirant de ser mínimament feliços en un entorn incert, ple d’atzucacs i d’arestes que no havíem entrellucat. L’esperança nodreix els nostres passos i les nostres decisions, però no tenim cap certesa de poder fer realitat els nostres somnis.
 
No és fàcil prendre distància, mantenir el nord i la serenitat d’ànim, el que els filòsofs estoics en deien la tranquillitas animae, perquè aquest anar i venir de missatges intempestius, aquesta tendència a sacralitzar l’anècdota i a oblidar la categoria, fa que ens sentim perduts enmig d’aquesta espessa boira. Sentim que és difícil fer les passes d’un camí que secretament, en el fur de la consciència, hem decidit fer. I, no obstant això, ens sentim cridats a fer-lo, a obrir viaranys, a viure amb dignitat l’hora que ens ha estat donada.
 
Piulades al Vent és el nou llibre del bon amic Cinto Busquet. És un text breu, en plena sintonia amb l’època que ens ha tocat viure, però és un llibre amarat de saviesa, ordit per un enfilall de pensaments que gairebé es poden qualificar de màximes sapiencials. La màxima és una síntesi que sedimenta un aprenentatge vital i que, alhora, neix de l’experiència. La màxima és l’exteriorització d’un pensament, és un do que es regala perquè pugui ser una guia, una orientació per al lector.
 
Aquest petit llibre recull un munt de piulades que el mateix autor va anar realitzant durant un període de temps, però que ara ha volgut reunir i endreçar de manera que puguem llegir-les, rellegir-les i meditar-les pausadament.
 
Pertany al gènere de l’aforisme, perquè cada piulada conté un pensament sintètic i il·luminador que obre una finestra nova per on mirar la mateixa realitat quotidiana, la mateixa de sempre, però amb uns altres ulls. El text traspua nítidament la fe que nodreix l’autor, la seva relació personal i intransferible amb el Crist, el pilar que estintola la seva existència, però, a la vegada, l’aroma que desprenen aquestes piulades tenen profundes ressonàncies orientals, especialment budistes. L’autor, que coneix vivament aquesta tradició i l’ha sedimentada en el fons del seu cor després d’anys de viure i estudiar al Japó, l’ha integrada en la seva forma mentis i això es palesa en els consells sapiencials que ens dóna a l’hora d’afrontar les qüestions del viure: el dolor, la mort, el naixement, l’envelliment, la malaltia, la por, el fracàs, el treball, el temps i el silenci.
 
El gènere del llibre és equívoc, perquè la forma del text pot induir a malentesos. Les piulades són, per definició, efímeres i fugisseres, neixen amb la data de caducitat incorporada i, en termes, generals, comuniquen anècdotes. En canvi, les piulades que ens regala Cinto Busquet en aquest petit llibre vénen per quedar-se, pertanyen al gènere de la categoria, en paraules d’Eugeni d’Ors, han estat escrites per fer sojorn en l’ànima de cada lector i obrir nous camps de pensament i d’acció.
 
Per això, sóc partidari de llegir-les sense pressa, de dedicar temps a rumiar-les, de no tenir cap pressa a acabar el llibre, perquè la clau d’aquest text no és llegir-lo, sinó, justament, rellegir-lo. És, aleshores, quan resulta il·luminador.
 
No em puc allargar més. Som davant d’un llibre petit. Fóra irònic que el pròleg no fos proporcionat a l’obra que presentem. Amb tot, que ningú s’equivoqui: aquestes piulades al vent són invitacions al silenci i, en aquest sentit, són petits antídots al soroll que ens embolcalla. Benvingudes siguin, doncs, perquè ens ajuden a retrobar-nos a nosaltres mateixos, a centrar-nos i a descobrir Qui ens parla a cau d’orella.
 
Són piulades llençades al vent, però també estan alhora inspirades pel Vent, perquè l’Esperit és present en cadascun dels pensaments que s’hi revelen.
 
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: 
El llibre es presentarà a l’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (carrer Valldonzella, 12) dijous 21 de gener a les 19.30 hores. Anirà a càrrec del cardenal Lluís Martínez Sistach i l’artista Perico Pastor, a més de l’editor, del professor Miquel Calsina i del mateix autor Cinto Busquet. És un acte obert. Pots trobar més detalls sobre el llibre a http://www.cintobusquet.cat/