Logo

Actualitat

Misericòrdia i religions

Antoni Matabosch - General

Les obres d’amor o de misericòrdia són pròpies de la majoria de les religions. La Torà dels jueus està plena de les obres d’amor de Déu envers el seu poble tot al llarg de la seva història. És apropiat que l’home s’assembli al seu creador perquè fou creat a la seva imatge. La raça humana depèn de la caritat i dels actes de misericòrdia, sense els quals no duraria. Els savis jueus diuen que el món es basa en tres aspectes: la Torà, el servei a Déu i els actes de misericòrdia.

 

El Talmud lloa “qui cerca la caritat i la misericòrdia”. La Sefirà de Keter enumera tretze atributs de misericòrdia: 1) Tolerància; 2) Paciència amb els altres; 3) Perdonar; 4) Cercar el bé en els altres i per als altres; 5) No deixar-se dominar per la ira; 6) Fer actes de bondat; 7) Anar més enllà de perdonar: fer el bé a qui t’ha fet mal i vol rectificar; 8) Recordar les bones accions dels altres i oblidar les dolentes; 9) Compadir tothom; 10) Actuar amb honestedat; 11) No insistir en la lletra de la llei, sinó actuar amb bondat i indulgència; 12) Ajudar els altres a penedir-se; 13) Mostrar misericòrdia i compassió, encara que no hi vegi cap factor atenuant. Totes les sures o capítols de l’Alcorà, excepte la 9, s’encapçalen amb la frase: “En nom de Déu, el Clement, el Misericordiós”.

 

L’atribut diví de la misericòrdia precedeix per excel·lència tots els altres atributs i la misericòrdia és la base del tracte entre les persones. La primera sura, Al-Fatiha, la introducció, és repetida pel bon musulmà 34 vegades al dia. Molts dels Hadits —relats que expliquen una dita o feta atribuïda al profeta Muhammad— descriuen la misericòrdia del creador. Una diu: “Quan Allah finalitzà la creació [digué]… certament, la meva misericòrdia supera la meva ira”. El bon musulmà ha d’imitar la misericòrdia de Déu. Un Hadit diu: “Tingues misericòrdia amb aquells que són a la terra i aquell que és al cel tindrà misericòrdia de tu”.

 

Per a la comunitat musulmana, el concepte de misericòrdia implica valors morals pràctics que transmeten la seva simpatia i amor cap els altres, siguin persones o animals. Per al budisme, l’ésser humà està ple del desig de dominar, de violència que genera infelicitat. Els textos budistes més antics descriuen els conceptes de misericòrdia i compassió, que són l’antítesi dels aspectes destructius de l’ésser humà. El budisme destaca l’íntima connexió entre el propi benestar i el dels altres. Per això, els actes misericordiosos formen part essencial de la pràctica budista.

 

La saviesa ve per la il·luminació i tot el que contribueixi a fer-la descobrir als altres és la forma més alta de misericòrdia. El veritable amor compassiu no té res a veure ni amb la llàstima ni amb el sentimentalisme, que no serveixen pas per alleujar el sofriment. Jesús posà el missatge de la misericòrdia de Déu en el centre de la seva predicació i ell mateix tractà la gent de manera misericordiosa. Ser misericordiós, per al Nou Testament, es descriu amb tres conceptes: “Commoure’s en les entranyes”, en allò més profund i vulnerable; “atenció emocional, compartir amb qui està en una necessitat”; “ser compassiu, solidari en el sofriment”, és a dir, tenir cor per a aquells que ho necessiten, o tenir cor pel que hi ha en mi i en els altres de pobre o orfe, de miserable i dèbil. El text cabdal per als cristians és Mateu 25, 35-46: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè vaig tenir fam, i em donàreu de menjar; vaig tenir set, i em donàreu de beure; era foraster, i em vau acollir; despullat, i em vau vestir; malalt, i em visitàreu; era a la presó, i vinguéreu a veure'm”. En aquest text s’exemplifiquen les obres de misericòrdia i s’ensenya que la manera en què ens comportem amb els éssers humans es fa visible i present en la relació amb Jesús.