Logo

Actualitat

La Pasqua fonamenta l'esperança i ens diu "no tingueu por"

Núria Carulla - General

Estem vivint una Pasqua excepcional en la qual, com diu el Ramon M. Nogués en el seu escrit "Pasqua Interior", a causa del confinament per la pandèmia, no tenim la celebració comunitària, i per viure la Pasqua "només" tenim l'Evangeli, que és la peça clau. Per això val la pena a llegir i meditar els texts de la resurrecció del Senyor i sentir-nos deixebles com els primers que van rebre l'anunci joiós.

L'ANUNCI DE LA RESURRECCIÓ: la por i l'alegria, el dubte i la confiança.
(Mt 28,1-10; Mc. 16,1-8; Lc 24,1-12)
Els evangelis sinòptics ens parlen de les dones que van al sepulcre, de bon matí. Estan tristes pel que ha passat i preocupades per com podran córrer la pedra del sepulcre per ungir el cos de Jesús per la sepultura.
Quan es troben el sepulcre buit, i reben l'anunci de la resurrecció per part d'uns homes amb vestit resplendent i el mateix Jesús, reaccionen de diverses maneres: a) marxen corrents i no diuen res a ningú per por; b) amb por i amb alegria ho van a comunicar als deixebles; c) Elles van recordar les paraules de Jesús sobre la seva mort i resurrecció, i se'n van a anunciar-ho als deixebles.
El missatge que reben tant dels àngels com de Jesús mateix és "No tingueu por", però la novetat que trenca tots els esquemes i capgira les dinàmiques costa d'assumir plenament, és un procés i un camí que cal fer.
A l'evangeli, de Joan, (Jn 20, 1-2) Maria Magdalena va sola al sepulcre quan encara és fosc i quan el troba buit, corre a dir als deixebles que s'han endut el Senyor i no sap on l'han posat.
Les dones van a dir als deixebles el què han vist i sentit, però el seu testimoni, ens diu l'evangeli de Lluc (Lc 24,9-12) és posat en dubte. Alguns corren al sepulcre per comprovar que el cos no hi és i no el troben i se'n tornen sense entendre el què ha passat.

LA TROBADA AMB JESÚS RESSUSCITAT: del dubte a la fe.
En aquests textos hi ha un ventall d'actituds diverses dels deixebles. Uns el van a esperar i es troben amb Jesús, són els onze deixebles de l'evangeli de Mateu (Mt 28,16-20). En canvi, a l'evangeli de Marc, els onze, tot i el testimoni de Maria Magdalena i uns deixebles (Mc 16, 9-13) no es mouen del lloc i Jesús els va a buscar i els recrimina la seva duresa de cor i la seva falta de fe (Mc. 16,14-18) A l'evangeli de Lluc, l'episodi dels que van a Emmaús, centre el relat, i Jesús també va a l'encontre dels altres deixebles (Lc 24,13-49). A l'evangeli de Joan, Maria Magdalena Jesús li surt a l'encontre, ella ni se n'adona fins que la crida pel seu nom. Als deixebles, tancats a casa plens de por, Jesús també els va a trobar i els diu "Pau a vosaltres", i ells s'omplen d'alegria. (Jn 20,11.29)

Anar-se obrint, escoltar, llegir i interpretar la Paraula de Déu en les escriptures, sortir de casa i córrer al sepulcre, buscar, dubtar de les mateixes conviccions. L'anunci de la resurrecció no els deixa impassibles i quiets, tot i la por, i la no evidència, el dubte va esquerdant la crosta de la desesperança. Són textos densos on podem trobar la clau del significat de la nostra Pasqua.
1.- Jesús és qui surt a l'encontre, és qui es dóna a conèixer, és qui s'apropa, fins i tot a aquells que han decidit tancar-se en la seva por, però que són capaços d'escoltar i de dubtar. El dubte és la porta de la fe.
2.- La trobada amb Jesús ressuscitat, remet a la seva vida i a la seva mort, i tal com diu l'evangeli de Joan, com un resum: "Com el Pare m'ha enviat, també jo us envio a vosaltres", convida a continuar la seva missió, a viure l'evangeli, és a dir, la bona notícia de l'amor incondicional de Déu a la humanitat, i viure, enviats pel Pare, com a fills en el Fill.

3.- La nostra esperança és ferma en la promesa de Jesús de ser amb nosaltres fins a la fi dels temps.