Logo

Actualitat

Jesús, fesomia humana de la misericòrdia divina

Mn. Joan Febrer, rector de Ferreries (Menorca) - General

Mirem Jesús, ens convida el Papa Francesc en la seva butlla “Misericordiae vultus” de convocatòria del jubileu de la misericòrdia: "Allò que movia Jesús en totes les circumstàncies no era altra cosa que la misericòrdia, amb la qual obria el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats més reals". No l'observança de les tradicions, ni els seus interessos particulars, ni el status-quo ni tampoc la ira divina eren el motor de l'acció de Jesús sinó l'amor misericordiós i compassiu.

 
El ponent, al llarg de sis punts esbrinà el concepte de misericòrdia a l’Evangeli de Lluc del quan en destacà algunes característiques: les fonts principals, l’allunyament de la Parusia, la intencionalitat de l’autor. En el marc de la Bíblia hebrea (AT), passà tot seguit a demanar-se: és el Déu d’Israel, tal com l’AT ens el dóna a conèixer, el mateix Déu revelat en Jesucrist? Marció pensava que no. I un teòleg actual ha escrit: “Ens resulta incomprensible aquest Déu estranyament particularista, per no dir arbitrari i tacany”. Però aquesta no és la única cara revelada de Déu al seu poble: a Moisès se li mostrà com “El Senyor Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor (Ex 34,6)”. Les paraules  de  Gregorio del Olmo Lete a “Origen y persistencia del judaismo”, posen, també, llum en aquest punt: “la història d'Israel, tal i com la configura la visió global de la Bíblia, és fruit d'una incessant dialèctica de salvació-càstig-conversió que interpreta totes les seves vicissituds i comportaments sempre en la perspectiva del perdó i la misericòrdia”.
 
Entre els llibres més tardans, el de la Saviesa, escrit en context hel•lenista i obert a l'humanisme d'aquesta cultura, subratlla amb força la misericòrdia com atribut de Déu estretament vinculat al seu poder: “justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes perquè puguin penedir-se” (Sav 11, 23).
 
Després passà a citar diferents fonts sobre  com era percebut el Déu de l'antic Israel en el judaisme contemporani de Jesús. Al ser la Torà interpretada segons el rigorisme de molts de mestres, inevitablement es tendia a crear, en la vida social, una divisió entre justs i pecadors, observants i transgressors, i açò feia difícil conjuminar en Déu i en l'aplicació de la seva Llei, justícia i misericòrdia.  Una rígida divisió dualista  que no satisfeia el mestre Hil•lel: "(...) el seu crit era 'misericòrdia!' Déu és el Senyor de la misericòrdia abundant" (N.N. Glatzer: "Hillel el sabio")
 
Arribant finalment a la visió de Lluc sobre Jesús, puntualitzà que  la seva actuació i ensenyances, segons aquest evangelista, no difereixen essencialment del que conten Mateu i Marc. Però si ens fixam en el material propi de Lluc veurem com aquest accentua el perfil misericordiós de Jesús: la trobada amb l’enterrament del fill de la vídua de Naïm (7, 11-16); la pecadora intrusa a casa d’un fariseu (7, 36-48); la curació/alliberament en dissabte d’una dona encorbada (13, 10-17); el leprós samarità que ha estat salvat (17, 12-19); La trobada de Jesús amb Zaqueu (19, 1-10). Tots aquests textos accentuen el perfil misericordiós de Jesús, igual que les ensenyances contingudes en les paràboles pròpies de Lluc: la del Bon samarità (10, 25-37); les paràboles sobre la riquesa (12, 13-21; 16, 1.13 i 16; 19-31) i, especialment sobre la recuperació dels perduts (15).
 
Lluc ens presenta un Jesús orant en moltes ocasions que ens exhorta a pregar sense defallir (18, 1-8); és també un testimoni misericordiós al llarg de la seva passió. L'originalitat de Jesús no radica tant en les seves paraules sobre el Déu misericordiós, que també podem trobar aquí i allà en altres mestres d'Israel, sinó, crec jo, en l'Esperit Sant que l'umpl i el guia i, des del qual, ell manté una relació filial única amb el Pare: Jesús experimenta que el Pare és misericordiós. 
 
Finalment, la misericòrdia de Déu, encarnada en Jesús, no està condicionada per la conducta dels homes ja que “l'Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. La misericòrdia s'anticipa a la nostra conducta, la supera i l'acompanya. La misericòrdia de Déu és, en el camí de Jesús, decidida voluntat de salvar tothom. És la gràcia que, com a tal, ens iguala a tots davant Déu, ja que tots tenim un dèficit de justícia a la seva presència. Justs i pecadors, purs i impurs, els primers i els darrers: tots som agraciats, tots som iguals. Correspondre-hi és reconèixer-ho i tractar els altres compassivament, com hem estat tractats nosaltres mateixos. Aquest és el camí de Jesús, el camí de Déu, el nostre camí personal cap a la salvació. I el camí de l'Església si vol ser reconeguda com l'Església de Jesús.