Logo

Actualitat

Estem fets d’històries

Toni Pou, monjo de Montserrat i professor de l'ISCREB - General

L'Església sovint ha sigut guardiana de les arts i les humanitats, i amb el Concili Vaticà II es va proclamar "experta en humanitats", em sembla que pot ser vist com un bon auguri que l'ISCREB ofereixi un Diploma en Mitologia i simbolisme

Perquè l'Església sovint ha sigut guardiana de les arts i les humanitats, i perquè amb el Concili Vaticà II es va proclamar ella mateixa "experta en humanitat", em sembla que pot ser vist com un bon auguri que l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona ofereixi un Diploma d'especialista universitari en mitologia i simbolisme. L'Institut té grans professors en filosofia, interpretació, bíblia, en clàssics grecs, simbologia religiosa, mitocrítica, i altres ciències humanes que poden fer parlar els mites i els símbols més antics, a l'home i la dona d'avui. Tota persona es pregunta, en el fons del seu ésser, pel que han sigut sempre els misteris de l'ésser humà, perennement enigmàtics, però també eternament necessitats d'elaboració: la mort, l'amor, el sentit de la vida, la solidaritat, els comportaments humans irracionals, etc.

Com diu E. Galeano: "Els científics diuen que estem fets d'àtoms, però a mi un ocellet m'ha dit que estem fets d'històries". Els relats que ens contem repetitivament perquè ens han marcat, els que ens han ensenyat de petits, els que la societat ens ha transmès, i tants d'altres... Configuren la nostra manera de veure el món: són la nostra mitologia. Com deia, l'enyorat P. Lluís Duch, antropòleg i monjo de Montserrat, la vida humana és sovint paradoxal, una conjunció entre la raó (la lògica, el concepte, l'anàlisi) i el mite (la intuïció, la imatge, la narració): la vida és "logomítica". I part de la salut psíquica consisteix a equilibrar aquestes dues dimensions.

La frase "Més Plató i menys Prozac" té quelcom de veritat: necessitem filosofia, però també conèixer i estudiar els mites, per poder trobar guies per entendre i digerir el que ens passa. Els mites i els símbols ens ajuden a elaborar el que ens fa mal, el que a vegades queda reclòs en el cos en forma de malestars psicosomàtics, insomnis, buidor existencial. Els mites són contes universals, o expressions de l'inconscient col·lectiu (com diria C.G. Jung) que ens transmeten el saber intuïtiu que han anat forjant les civilitzacions al llarg del temps, i a la vegada són "transformadors" d'energia psíquica. Per això una poesia, un conte, un mite, o un relat bíblic, poden canviar el nostre humor, i fins i tot, la nostra manera de viure.

Però cal també un estudi crític del mite, perquè dintre d'aquesta saviesa que se'ns transmet també hi poden haver barrejats prejudicis culturals, pensaments màgics arcaics, defenses socials agressives... és profitós per això, fer-ne una interpretació a través d'una crítica de les ideologies (com diria P. Ricoeur).

Quan parlem de mitologia hem de parlar també de la Bíblia. Eliminant el sentit pejoratiu que té la paraula "mite" de narració falsa, hem de descobrir com molts passatges bíblics usen el gènere literari mític per expressar el seu missatge. Admetre això no té res a veure en voler negar el caràcter testimonial dels relats bíblics, sinó que és admetre que la Bíblia és també literatura, i només des de la mirada del literat un pot descobrir totes les seves riqueses. La Bíblia és literatura, és mítica, però també és creadora de literatura, d'altres mites, d'art. El literat canadenc N. Frye (1912-1991) qualificà la Bíblia com el codi de la cultura occidental; en ella trobem els grans relats que han configurat la nostra imatge col·lectiva des de fa mil·lennis. Per a ell, cal distingir la mitologia de la ideologia, els relats mítics són manifestacions de les vivències existencials humanes, apunten a la utopia, a les possibilitats de desenvolupament; la ideologia, en canvi, és un discurs que ens diu que ja estem en el millor dels mons possibles, que el que cal és conformar-nos, no somniar; per això són més necessaris els relats mítics que els discursos ideològics.

Aquests estudis poden interessar a persones molt diverses. Són uns estudis ideals perquè tota persona interessada en les humanitats pugui tenir una formació continuada. Avui en dia ja no s'entén que un professional, després d'haver acabat la carrera, no torni a obrir mai més un llibre: aquest diploma li pot ser una guia per saber quins llibres són indispensable en l'estudi de la mitologia i el símbol, li posarà a la mà els relats que més han influït la nostra cultura, li ensenyaran també a veure el que tenen de simbòlic i mític els relats de la publicitat, dels nostres polítics, de la premsa, per tal d'esdevenir més crític i clarivident del substrat logo-mític de la nostra societat. És per això que aquests estudis poden donar profunditat i un valor afegit a periodistes, polítics, escriptors, artistes, psicòlegs analistes i humanistes, teòlegs, professors de ciències de la religió, etc.

C.G. Jung deia que l'ésser humà, en la primera part de la seva vida, està destinat a esforçar-se per trobar un lloc en la societat (treballar, formar una família, participació social, etc.); a la segona part de la vida, en canvi, cal que l'individu s'obri a l'espiritualitat (en sentit ampli) per trobar un sentit a la vida, si no vol caure en algun tipus de "neurosi obsessiva". L'estudi dels mites de totes les cultures, pot ajudar, de manera especial, a les persones en recerca espiritual en la segona part de la vida; i també en la primera època de la jubilació, quan un té temps, i encara forces, per dedicar-se a l'estudi de les humanitats i de la saviesa.

Dr. Antoni Pou, osb; professor de l'Iscreb i co-director del Diploma especialista universitari en Mitologia i simbolisme.

Aquest article va sortit publicat també al Full Extra Dominical de l'Església de Barcelona, el 9 de juny.