Logo

Actualitat

El drama dels refugiats i la hipocresia d'Europa

Antoni Matabosch, director ISCREB - General

El passat dia 8 de febrer el Parlament de Catalunya va acollir una celebració de la “Setmana de l’harmonia interconfessional” decidida per l’ONU el 2010. L’acte fou organitzat pel Grup de Treball Estable de Religions (GTER).
Totes les intervencions, des de la Presidenta del Parlament, el representant de l’ACNUR, la Samaritan’s Purse (organització evangèlica d’ajuda) i Caritas, denunciaren des de diferents punts de vista el drama dels refugiats i la hipocresia dels Estats europeus, en concret del govern espanyol.
 
Al món hi ha en aquests moments uns 60 milions de refugiats, persones que han fugit de casa seva per causes polítiques, de guerra, etc. No s’ha d’incloure en aquest concepte de refugiats els emigrants per raons econòmiques, que són molts més.
 
És difícil determinar exactament els refugiats pel conflicte d'Orient Mig, en tot cas són alguns milions, que més de la meitat estan a Turquia i els altres vaguen per Europa. Moltes organitzacions cristianes de diverses confessions estan treballant molt per atendre les famílies en el seu llarg exili.
 
Un aspecte molt dolorós és l’actitud de molts estats europeus. Alemanya fins ara s’ha mostrat generosa. N’hi ha que tanquen completament les seves fronteres (és el cas de Polònia i d’altres a l’Est). Alguns intenten fer pagar als mateixos refugiats les despeses que generen (Dinamarca). Altres prometen amb la boca que els acolliran, però retarden tot el que poden l’entrada. Aquest és el cas de l’Estat Espanyol que s’ha compromès a acollir-ne 170.000, però que fins ara només n’ha deixat entrar 15!.
 
A Catalunya ja fa mesos que hi ha un comissionat encarregat de preparar l’acollida, que ha coordinat les entitats disposades a ajudar, ha sensibilitzat a la població. El Comissionat ens va dir que un país com Catalunya que és capaç d’acollir centenars de milers d’immigrants econòmics, no ha de tenir cap problema en acollir uns milers de refugiats.
 
A l’any de la misericòrdia hauríem de tenir ben present que “acollir a l’estranger” és un deure cristià inqüestionable.
 
Antoni Matabosch