Logo

Actualitat

Curs: Mestres espirituals per al segle XXI

Fra Octavi Vila Mayo, professor Iscreb - General

Han estat testimonis del seu camí vital, d’un camí espiritual, personal sovint marcat per les circumstàncies històriques del segle XX, especialment sagnant a Europa. Temps de tragèdies col·lectives promogudes pels règims totalitaris que envaïren Europa durant gran part del segle. Itineraris vitals i espirituals del segle XX que transmeten una autenticitat i una passió indubtables.

Etty Hillesum (1914-1943) nascuda en el sí d’una família de classe mitjana holandesa jueva. Morí al camp d’Auschwitz el 15 de setembre de 1943 com víctima més de l’holocaust. Entre març de 1941 i la seva mort, Etty Hillesum escriu un diari, recuperat l’any 1981 en ell escriu per exemple «El que jo visc en el meu interior, i que no és tan sols meu, no tinc dret a guardar-m’ho per a mi tota sola». El seu és un itinerari vital en el qual Déu es va obrint camí en la seva vida, el va descobrint dins d’ella alhora que la barbàrie dels homes enemics dels homes va teixint la seva mort.

Madeleine Delbrêl (1904-1964) nascuda en una família treballadora francesa té en la data del 24 de març de 1924 un moment clau en ser, segons ella, «enlluernada per Déu» però juntament amb la seva no concretada vocació religiosa tindrà una vessant social amb una experiència directe sobre el món obrer. Per ella Jesucrist no és sols un referent sinó una presència real. Desconeguda pràcticament fins a la seva mort ha esdevingut cada cop més un referent de l'espiritualitat viscuda des del laïcat.

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955) és prou conegut i coneguda la seva experiència vital. Teòleg i científic, membre de la Companyia de Jesús la seva és una vida dedicada a la cosmovisió humana, religiosa, cristiana i mística; essent la concepció del Crist còsmic segurament l’element més difós i elaborat.

Roger Schutz (1915-2005) està vinculat per sempre a Taizé, centre de meditació i pregària on fundà una comunitat ecumènica que ha estat un referent al llarg de la segona meitat del segle XX especialment pels joves europeus.

Han estat cercadors de la veritat, veritables cercadors de Déu des del més profund de la condició humana, des d’allò que algun cop s’ha denominat l’home com a ésser religiós, inquiets per arribar al fons de l’ànima humana. Cercadors d’un Déu que va apareixent en el seu camí. Un Déu, que han cercat practicant l’amor, sobretot l’amor al proïsme; han estat lluitadors i lluitadores per la llibertat i els drets fonamentals de la persona fins a arribar a donar la manllevada pels enemics de la llibertat, de la veritat, enemics de Déu que té en els homes i les dones les seves criatures predilectes.

Més informació sobre el curs aquí