Iscreb - Màster en Identitats Religioses i Diàleg

Introducció

La complexitat creixent del nostre món depèn en bona part del fet que el grau de comunicació i d’intercanvi entre les cultures ha augmentat vertiginosament en els darrers decennis. El que fins fa pocs anys podíem considerar com a referents cultural relativament llunyans a la nostra realitat, avui constitueixen elements que intervenen d'una forma decisiva en la conformació de les nostres societats. En tot aquest procés, les religions tenen un paper molt important tant en la configuració de les identitats personals com en l’agenda de les qüestions socials i culturals que avui tenim plantejades. Per això, quan ens proposem de reflexionar sobre la nostra realitat necessitem noves claus interpretatives.

Aquests nous signes del nostre temps ens han esperonat a preparar el Curs de Màster que ara presentem. El curs es proposa no només obrir una via de coneixement ordenat i acadèmicament rigorós a les religions de més influència en el món, sinó també reflexionar sobre les claus del diàleg interreligiós i intercultural i conèixer l’específica aportació derivada del Concili Vaticà II.

L’acostament a la comprensió de les tradicions religioses suposa també una oportunitat d’aprofundir en la comprensió dels propis plantejaments en aquest àmbit de coneixement.

Programa

El màster es proposa aprofundir entorn diverses identitats religioses presents en el nostre context i alhora esbrinar les condicions i possibilitats per al diàleg. Així, a més a més de les assignatures específiques sobre les diverses tradicions religioses, el programa consta, d’una banda, d’una assignatura centrada en l’anàlisi de la realitat sociopolítica actual que permetrà ubicar el fenomen religiós en el nostre context. D’altra banda, la dimensió del diàleg s’aprofundirà a través del Seminari: Diàleg, principi i exercici. L’objectiu principal d’aquest seminari és reflexionar al voltant de la noció de diàleg i de les seves condicions de possibilitat. S’iniciarà amb una introducció a les nocions de veritat i diàleg presents a la tradició occidental per passar posteriorment a centrar l’atenció en el cas del diàleg interreligiós i intercultural com a repte plantejat a finals del S. XX principis del XXI. Serà també l’ocasió per proposar un debat sobre la contribució del diàleg religiós a la pau. A més, les assignatures de Teologia de les religions i Ecumenisme després del Vaticà II seguiran aprofundint en la trobada entre tradicions religioses i confessions d’una forma mes concreta i específica. El màster es completa amb una assignatura metodològica orientada a l’elaboració de la tesina i els ECTS que s’atorguen per fer aquest treball.

Les assignatures assenyalades amb un * s’ofereixen en modalitat presencial i virtual.

I. Religions (20 ECTS)

1. Judaisme postbíblic *
La força i continuïtat de la tradició oral
Les diverses fonts de l’Halakà
Les institucions: Patriarcat i Gaons. Història i funcionament
L’origen històric del misticisme jueu i les seves manifestacions

2. Hinduisme*
Introducció històrica
Els Vedes i les Upanisad
El Brahamanisme i els seus objectius
L’ètica de l’ortopraxis. El Karma

3. Perspectives sobre l’Islam plural*
Conceptes fonamentals del pensament Shi’i
Sufisme: decripció doctrinal, organització i història
Filosofia
El devenir intel•lectual de l’Islam en front el xoc amb la Modernitat i la seva aculturació a Europa

4. Cristianisme²
Misteri de Déu: un Déu que es revela. La Trinitat
L'Escriptura i la Paraula de Déu. L´Antic i el Nou Testament.
Jesús de Natzaret: el Regne de Déu. La mort i la resurrecció de Jesús. Jesús, Fill de Déu.
L´ésser humà creat a imatge i semblança de Déu. El pecat i la gràcia.
L'Església: de Jesús a l'Església. La missió eclesial i la comunió dels creients.

²Assignatura obligatòria per als alumnes que no disposen de la Diplomatura
en Ciències Religioses.

5. Teologia protestant dels segles XIX-XX ³
Idees mare de la reforma protestant. Ortodòxia
Teologia protestant al s. XIX: escoles de teologia, Pietisme, la Il•lustració, el Romanticisme, la Teologia liberal
Teologia protestant al s. XX: Teologia dialèctica; Tillich; renovació del luteranisme; Nacionalsocialisme i teologia protestant; represa després de la II Guerra Mundial; irrupció de la “història” en la teologia

³Assignatura obligatòria per als alumnes que disposen de la Diplomatura en
Ciències Religioses.

II. Cultura (5 ECTS)

Els reptes de la governança global
La dimensió econòmica de la globalització i les seves conseqüències
La dimensió socio-política de la globalització. La crisi de l’Estat nació
La dimensió cultural de la globalització. Identitat i convivència en espais multiculturals i entre pobles culturalment diferents. Fukuyama, Huntington i Barber
Reptes de futur: el govern de la globalització
L’aportació de les tradicions religioses a la configuració d’un nou ordre mundial.

III. Diàleg (15 ECTS)

1. Seminari: Diàleg: principis i exercici
Què ha entès Occident per “Veritat”?
El diàleg com a figura retòrica en la tradició Occidental i les seves premisses: la defensa de la paraula. Les antropologies solidàries a la noció de diàleg
Diàleg i Ecumenisme
Diàleg intracultural-intrareligiós i diàleg intercultural-interreligiós.
Diàleg interreligiós i Tecnologia

2. Teologia de les religions*
La Teologia de les Religions: objecte, mètodes, paradigmes
La història de la salvació i les grans religions
Jesucrist i la Teologia de les Religions
La pretensió d’absolut i de veritat de les religions.

3. Ecumenisme després del Vaticà II
Camins ecumènics de tot el període (1965-2000)
Església catòlica i Ecumenisme recent: Ut Unum Sint; Orientale Lumen.
Assemblees Ecumèniques Europees: Basilea (1989) i Graz (1997).
El protestantisme a Espanya i Catalunya
Situació actual i perspectives de futur.

IV. Metodologia i tècniques per a l’elaboració de la tesina (5 ECTS) ⁴
Diversitat de treballs d’investigació. Característiques fonamentals
Procés d’elaboració
Procés de redacció
Presentació final de la tesina

⁴Només s’ofereix en la modalitat virtual.

V. Tesina (15 ECTS)

Objectius

Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat tot copsant la seva incidència en els diferents àmbits del nostre context.
Conèixer l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral... per tal de copsar els punts de confluència així com l’originalitat de cada tradició religiosa estudiada.
Valorar la diversitat i riquesa de les aportacions de les diferents confessions cristianes que es troben presents en el nostre context social i els camins de diàleg que resten obert entre elles.
Valorar l’aportació de les diferents tradicions espirituals duen a terme en la construcció de les identitats personals en l’actual conjuntura social i cultural.
Fonamentar, presentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals.
Avaluar les societats contemporànies a partir dels models proposats per les Ciències de la Religió.

Destinataris

El curs està pensat per a persones que tenen interès en conèixer aspectes fonamentals de diferents tradicions religioses de gran impacte mundial.

El coneixement de la pluralitat religiosa és un factor cada cop més rellevant en diferents àmbits de la vida professional (món educatiu, sanitari, de l’educació social, de l’esport, de la comunicació...). Per això aquest Curs de Màster possibilita un enriquiment acadèmic i també suposa una millora de la qualitat en l’exercici de la pròpia professió.

Coordinació

Dr. Antoni Matabosch. Doctor en Teologia. Director de l’ISCREB.
Dr. Francesc-Xavier Marín. Doctor en Filosofia i Diplomat en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL.

Professorat

Dr. Josep Bellver Martínez, Doctor en Filologia semítica. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia del Boston College.
Dr. Ignasi Boada, Doctor en Filosofia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Filosofia i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL.
Dra. Dolors Bramon, Doctora en Filologia semítica i en Història Medieval. Professora a l’ISCREB i a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
Dr. Josep Castanyé, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Dr. Enric Cortès, Doctor en Sagrada Escriptura. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Dr. Jaume Flaquer, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Dr. Andreu Grau, Doctor en Filosofia, Llicenciat en estudis eclesiàstics. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Filosofia de la URL.
Llic. Fabián Ezequiel López, Doctor en Estudis Orientals. Professor a l’ISCREB i a la Universitat del Salvador.
Dr. Xavier Marín, Doctor en Filosofia i Diplomat en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL.
Dr. Antoni Matabosch, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB.
Dra. Dolors Oller, Doctora en Dret. Professora a l’ISCREB i a la Facultat de Dret (ESADE) de la URL.
Llic. Roser Solé Besteiro, Llicenciada en Filosofia i lletres i en Teologia. Professora a l’ISCREB.

Metodologia i informacions acadèmiques

Donat que algunes de les assignatures s’imparteixen també en una versió virtual, l’estudiant pot optar per una fórmula combinada (presencial-virtual) a l’hora de matricular-se.

L’estudiant no és un mer receptor d'una matèria que s’imparteix magistralment, sinó que intervé de manera activa i continuada en el procés d’aprenentatge. D'aquesta manera cada estudiant pot seguir el curs posant l’èmfasi en els aspectes que li resultin més interessants.

L’avaluació serà continuada i comptarà amb una diversitat d’estratègies d’avaluació que s’especificaran en cada matèria en funció de la seva especificitat (exposicions orals, treballs en grup, elaboració de recensions i monografies...). Aquest tipus d’avaluació requereix l’assistència de l’alumnat a les sessions del Màster, així com la seva implicació i adquisició estratègies metodològiques d’aprenentatge autònom. El Màster compta amb un treball de fi d’estudis que consisteix en l’elaboració d’una tesina a través de la qual l’alumnat mostra una aptitud real per a la recerca científica amb l’assumpció d’una metodologia rigorosa, una expressió lingüística precisa i l’haver assolit un coneixement aprofundit del tema tractat.

Als estudiants que, si bé disposen d'un grau acadèmic, no han cursat la Diplomatura en Ciències Religioses se’ls recomana cursar Fenomenologia de la religió com a assignatura propedèutica que millorarà el seu grau d’aprofitament del Màster.

Els alumnes provinents de la Diplomatura en Ciències Religioses hauran de cursar l’assignatura Teologia Protestant dels segles XIX i XX, en lloc de Cristianisme.

Es preveu que les matèries d’aquest curs es complementaran el proper any acadèmic amb un altre Màster en Diàleg Interreligios, Ecumènic i Cultural que permetrà obtenir una visió més àmplia del conjunt d’àmbits de diàleg.

Calendari

De setembre de 2011 fins al juny de 2012.

Horari

Quatre sessions entre setmana de les 18:30 a les 21:00 h.

Preu del curs

ECTS presencial: 32 Euros
ECTS virtual: 38 Euros
Lliurament de tesina: 350 Euros

Matriculació

Cal aportar:
- Full de matrícula degudament complimentat.
- Fotocòpia del document d’identitat: DNI, NIE, passaport etc.
- Fotocòpia i original de la titulació d’accés.

Dates

Del 5 al 30 de setembre de 2011.

Horari de secretaria

De 17:00 a 21:00 h.

Lloc

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB)
Diputació, 231. 08007 Barcelona
Tel.: 93 454 19 63
www.iscreb.org

	Màster en Identitats Religioses i Diàleg

	Introducció La complexitat creixent del nostre món depèn en bona part del fet que el grau de comunicació i d’intercanvi entre les cultures ha augmentat vertiginosament en els darrers decennis. El que fins fa pocs anys podíem considerar com a referents cultural relativament llunyans a la nostra realitat, avui constitueixen elements que intervenen d'una forma decisiva en la conformació de les nostres societats. En tot aquest procés, les religions tenen un paper molt important tant en la configuració de les identitats personals com en l’agenda de les qüestions socials i culturals que avui tenim plantejades. Per això, quan ens proposem de reflexionar sobre la nostra realitat necessitem noves claus interpretatives. Aquests nous signes del nostre temps ens han esperonat a preparar el Curs de Màster que ara presentem. El curs es proposa no només obrir una via de coneixement ordenat i acadèmicament rigorós a les religions de més influència en el món, sinó també reflexionar sobre les claus del diàleg interreligiós i intercultural i conèixer l’específica aportació derivada del Concili Vaticà II. L’acostament a la comprensió de les tradicions religioses suposa també una oportunitat d’aprofundir en la comprensió dels propis plantejaments en aquest àmbit de coneixement. Programa El màster es proposa aprofundir entorn diverses identitats religioses presents en el nostre context i alhora esbrinar les condicions i possibilitats per al diàleg. Així, a més a més de les assignatures específiques sobre les diverses tradicions religioses, el programa consta, d’una banda, d’una assignatura centrada en l’anàlisi de la realitat sociopolítica actual que permetrà ubicar el fenomen religiós en el nostre context. D’altra banda, la dimensió del diàleg s’aprofundirà a través del Seminari: Diàleg, principi i exercici. L’objectiu principal d’aquest seminari és reflexionar al voltant de la noció de diàleg i de les seves condicions de possibilitat. S’iniciarà amb una introducció a les nocions de veritat i diàleg presents a la tradició occidental per passar posteriorment a centrar l’atenció en el cas del diàleg interreligiós i intercultural com a repte plantejat a finals del S. XX principis del XXI. Serà també l’ocasió per proposar un debat sobre la contribució del diàleg religiós a la pau. A més, les assignatures de Teologia de les religions i Ecumenisme després del Vaticà II seguiran aprofundint en la trobada entre tradicions religioses i confessions d’una forma mes concreta i específica. El màster es completa amb una assignatura metodològica orientada a l’elaboració de la tesina i els ECTS que s’atorguen per fer aquest treball. Les assignatures assenyalades amb un * s’ofereixen en modalitat presencial i virtual. I. Religions (20 ECTS) 1. Judaisme postbíblic * La força i continuïtat de la tradició oral Les diverses fonts de l’Halakà Les institucions: Patriarcat i Gaons. Història i funcionament L’origen històric del misticisme jueu i les seves manifestacions 2. Hinduisme* Introducció històrica Els Vedes i les Upanisad El Brahamanisme i els seus objectius L’ètica de l’ortopraxis. El Karma 3. Perspectives sobre l’Islam plural* Conceptes fonamentals del pensament Shi’i Sufisme: decripció doctrinal, organització i història Filosofia El devenir intel•lectual de l’Islam en front el xoc amb la Modernitat i la seva aculturació a Europa 4. Cristianisme² Misteri de Déu: un Déu que es revela. La Trinitat L'Escriptura i la Paraula de Déu. L´Antic i el Nou Testament. Jesús de Natzaret: el Regne de Déu. La mort i la resurrecció de Jesús. Jesús, Fill de Déu. L´ésser humà creat a imatge i semblança de Déu. El pecat i la gràcia. L'Església: de Jesús a l'Església. La missió eclesial i la comunió dels creients. ²Assignatura obligatòria per als alumnes que no disposen de la Diplomatura en Ciències Religioses. 5. Teologia protestant dels segles XIX-XX ³ Idees mare de la reforma protestant. Ortodòxia Teologia protestant al s. XIX: escoles de teologia, Pietisme, la Il•lustració, el Romanticisme, la Teologia liberal Teologia protestant al s. XX: Teologia dialèctica; Tillich; renovació del luteranisme; Nacionalsocialisme i teologia protestant; represa després de la II Guerra Mundial; irrupció de la “història” en la teologia ³Assignatura obligatòria per als alumnes que disposen de la Diplomatura en Ciències Religioses. II. Cultura (5 ECTS) Els reptes de la governança global La dimensió econòmica de la globalització i les seves conseqüències La dimensió socio-política de la globalització. La crisi de l’Estat nació La dimensió cultural de la globalització. Identitat i convivència en espais multiculturals i entre pobles culturalment diferents. Fukuyama, Huntington i Barber Reptes de futur: el govern de la globalització L’aportació de les tradicions religioses a la configuració d’un nou ordre mundial. III. Diàleg (15 ECTS) 1. Seminari: Diàleg: principis i exercici Què ha entès Occident per “Veritat”? El diàleg com a figura retòrica en la tradició Occidental i les seves premisses: la defensa de la paraula. Les antropologies solidàries a la noció de diàleg Diàleg i Ecumenisme Diàleg intracultural-intrareligiós i diàleg intercultural-interreligiós. Diàleg interreligiós i Tecnologia 2. Teologia de les religions* La Teologia de les Religions: objecte, mètodes, paradigmes La història de la salvació i les grans religions Jesucrist i la Teologia de les Religions La pretensió d’absolut i de veritat de les religions. 3. Ecumenisme després del Vaticà II Camins ecumènics de tot el període (1965-2000) Església catòlica i Ecumenisme recent: Ut Unum Sint; Orientale Lumen. Assemblees Ecumèniques Europees: Basilea (1989) i Graz (1997). El protestantisme a Espanya i Catalunya Situació actual i perspectives de futur. IV. Metodologia i tècniques per a l’elaboració de la tesina (5 ECTS) ⁴ Diversitat de treballs d’investigació. Característiques fonamentals Procés d’elaboració Procés de redacció Presentació final de la tesina ⁴Només s’ofereix en la modalitat virtual. V. Tesina (15 ECTS) Objectius Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat tot copsant la seva incidència en els diferents àmbits del nostre context. Conèixer l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral... per tal de copsar els punts de confluència així com l’originalitat de cada tradició religiosa estudiada. Valorar la diversitat i riquesa de les aportacions de les diferents confessions cristianes que es troben presents en el nostre context social i els camins de diàleg que resten obert entre elles. Valorar l’aportació de les diferents tradicions espirituals duen a terme en la construcció de les identitats personals en l’actual conjuntura social i cultural. Fonamentar, presentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals. Avaluar les societats contemporànies a partir dels models proposats per les Ciències de la Religió. Destinataris El curs està pensat per a persones que tenen interès en conèixer aspectes fonamentals de diferents tradicions religioses de gran impacte mundial. El coneixement de la pluralitat religiosa és un factor cada cop més rellevant en diferents àmbits de la vida professional (món educatiu, sanitari, de l’educació social, de l’esport, de la comunicació...). Per això aquest Curs de Màster possibilita un enriquiment acadèmic i també suposa una millora de la qualitat en l’exercici de la pròpia professió. Coordinació Dr. Antoni Matabosch. Doctor en Teologia. Director de l’ISCREB. Dr. Francesc-Xavier Marín. Doctor en Filosofia i Diplomat en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL. Professorat Dr. Josep Bellver Martínez, Doctor en Filologia semítica. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia del Boston College. Dr. Ignasi Boada, Doctor en Filosofia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Filosofia i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL. Dra. Dolors Bramon, Doctora en Filologia semítica i en Història Medieval. Professora a l’ISCREB i a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Dr. Josep Castanyé, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Dr. Enric Cortès, Doctor en Sagrada Escriptura. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Dr. Jaume Flaquer, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Dr. Andreu Grau, Doctor en Filosofia, Llicenciat en estudis eclesiàstics. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Filosofia de la URL. Llic. Fabián Ezequiel López, Doctor en Estudis Orientals. Professor a l’ISCREB i a la Universitat del Salvador. Dr. Xavier Marín, Doctor en Filosofia i Diplomat en Teologia. Professor a l’ISCREB i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL. Dr. Antoni Matabosch, Doctor en Teologia. Professor a l’ISCREB. Dra. Dolors Oller, Doctora en Dret. Professora a l’ISCREB i a la Facultat de Dret (ESADE) de la URL. Llic. Roser Solé Besteiro, Llicenciada en Filosofia i lletres i en Teologia. Professora a l’ISCREB. Metodologia i informacions acadèmiques Donat que algunes de les assignatures s’imparteixen també en una versió virtual, l’estudiant pot optar per una fórmula combinada (presencial-virtual) a l’hora de matricular-se. L’estudiant no és un mer receptor d'una matèria que s’imparteix magistralment, sinó que intervé de manera activa i continuada en el procés d’aprenentatge. D'aquesta manera cada estudiant pot seguir el curs posant l’èmfasi en els aspectes que li resultin més interessants. L’avaluació serà continuada i comptarà amb una diversitat d’estratègies d’avaluació que s’especificaran en cada matèria en funció de la seva especificitat (exposicions orals, treballs en grup, elaboració de recensions i monografies...). Aquest tipus d’avaluació requereix l’assistència de l’alumnat a les sessions del Màster, així com la seva implicació i adquisició estratègies metodològiques d’aprenentatge autònom. El Màster compta amb un treball de fi d’estudis que consisteix en l’elaboració d’una tesina a través de la qual l’alumnat mostra una aptitud real per a la recerca científica amb l’assumpció d’una metodologia rigorosa, una expressió lingüística precisa i l’haver assolit un coneixement aprofundit del tema tractat. Als estudiants que, si bé disposen d'un grau acadèmic, no han cursat la Diplomatura en Ciències Religioses se’ls recomana cursar Fenomenologia de la religió com a assignatura propedèutica que millorarà el seu grau d’aprofitament del Màster. Els alumnes provinents de la Diplomatura en Ciències Religioses hauran de cursar l’assignatura Teologia Protestant dels segles XIX i XX, en lloc de Cristianisme. Es preveu que les matèries d’aquest curs es complementaran el proper any acadèmic amb un altre Màster en Diàleg Interreligios, Ecumènic i Cultural que permetrà obtenir una visió més àmplia del conjunt d’àmbits de diàleg. Calendari De setembre de 2011 fins al juny de 2012. Horari Quatre sessions entre setmana de les 18:30 a les 21:00 h. Preu del curs ECTS presencial: 32 Euros ECTS virtual: 38 Euros Lliurament de tesina: 350 Euros Matriculació Cal aportar: - Full de matrícula degudament complimentat. - Fotocòpia del document d’identitat: DNI, NIE, passaport etc. - Fotocòpia i original de la titulació d’accés. Dates Del 5 al 30 de setembre de 2011. Horari de secretaria De 17:00 a 21:00 h. Lloc Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) Diputació, 231. 08007 Barcelona Tel.: 93 454 19 63 www.iscreb.org
	Màster en Identitats Religioses i Diàleg- Informació en PDF