Alumnes Ordinaris: Són aquells que es preparen per als graus acadèmics. Poden matricular-se d’algunes assignatures o bé de la totalitat de les matèries d’un curs amb els requisits exigits per la legislació civil.
Cal haver superat el Batxillerat LOGSE, cicles formatius, COU o estudis equivalents. No és necessària la selectivitat. Amb Formació Professional de Segon Grau es pot cursar la Diplomatura i Màster en Ciències Religioses tot i que el reconeixement civil només es garanteix per a la Diplomatura, no per a la Màster. En cas de no tenir els requisits d’admissió s’haurà d’aprovar la Prova d’Accés per a més grans de 25 anys de la Facultat de Teologia de Catalunya que es pot preparar i fer al mateix ISCREB.

Alumnes Extraordinaris: Són els qui no es preparen per a l’obtenció de graus, ni aspiren a la validesa civil dels seus estudis. Podran cursar totes les assignatures o bé només algunes. En acabar rebran certificació dels exàmens que realitzin.
Una assignatura cursada com a alumne/a extraordinari no es podrà fer servir mai per convalidar o reconèixer cap altra assignatura.

Alumnes Oients: Són els qui es matriculen de totes o bé d’algunes assignatures, que poden ser de primer o segon cicle, sense passar les proves d’avaluació. En acabar el curs poden sol•licitar un certificat d’assistència.

Prova d'accés per a més grans de 25 anys: Veure apartat corresponent en aquesta web.

Les persones interessades en accedir als estudis de l’Institut Superior de Ciències Religioses a partir de la prova d’accés per a més grans de 25 anys, hauran de sol•licitar-ho a la Secretaria.

Poden presentar-se a les proves totes aquelles persones que compleixin els 25 anys abans de l’1 d’octubre de l’any 2009 i que no hagin aprovat COU o el Batxillerat LOGSE.

L’ISCREB ha preparat un curs, impartit per internet, pensat per acompanyar els alumnes que desitgin superar la Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys de les carreres universitàries de l’àrea d’humanitats.

Després de 12 anys d’extingir-se el pla d’estudis de l’antic Institut de Teologia, a partir d’aquest curs ja no podran integrar els crèdits obtinguts en aquells estudis.

Les classes són vespertines de dilluns a divendres de 18.30 a 21.00 hores. L’assistència a classe és obligatòria. L’alumne es compromet a aquesta assistència i perd l’escolaritat si falta a una tercera part de les classes. En aquest cas el professor o professora farà constar en acta N.E. (no escolaritzat) a diferència de N.P. (No presentat), que es reseva per als alumnes que, tot i haver fet l’escolaritat, per algun motiu, no es presenten a examen.

Els alumnes ordinaris de l’ISCREB, amb la corresponent matrícula i complerta l’escolaritat, tenen dret a quatre convocatòries d’examen. La primera és ordinària i forma unitat cronològica amb la docència de l’assignatura (febrer o juny). La segona convocatòria ordinària té lloc en el mes de setembre de l’any de docència.

Les altres dues convocatòries són extraordinàries, i cal inscriure-s’hi prèviament: al febrer, al juny o al setembre, dins del termini de dos anys. A la 3a. i 4a. convocatòries, pel fet d’efectuar-se en un any diferent del de la docència, caldrà abonar una taxa acadèmica. Esgotades les quatre convocatòries, s’haurà de repetir l’escolaritat. Excepte que l’estudiant vulgui sol•licitar una convocatòria especial que necessàriament, d’acord amb els estatuts de l’ISCREB, s’haurà de sotmetre a la consideració del Consell d’Institut.

Fins a vint alumnes el professor pot atorgar una matrícula d’honor. A partir de vint-i-un alumnes i fins a quaranta una segona i així successivament. L’obtenció d’una matrícula d’honor en una assignatura dóna dret a matricular-se gratuïtament a una assignatura del mateix creditatge.

Les assignatures de 3 o més crèdits han de ser avaluades amb examen, no tan sols amb treball.

Si sorgeix un impediment de consideració en la data prevista per a l’examen, l’alumne/a lliurarà al cap d’estudis un document que acrediti la impossibilitat per fer l’examen i es considerarà la possibilitat d’una data alternativa.

Els exàmens han de realitzar-se en el període assenyalat en el calendari acadèmic.

Hi ha assignatures que depenen d’altres que s’han cursat en anys anteriors. Si l’estudiant ordinari no aconsegueix aprovar una d’aquestes assignatures anteriors no podrà matricular la corresponent posterior. A banda d’això, ningú no pot matricular-se al cicle superior de Màster si té més de tres assignatures pendents d’aprovació, de diplomatura.
Per a poder passar a la Màster cal haver aprovat l’examen comprensiu de final de diplomatura .

Assignatures a les quals els estudiants s’han de matricular simultàniament:

Donada la gradual adaptació del nostre pla d’estudis al pla Bolonya, a partir del curs 2006-2007 va entrar en vigor la següent normativa:

a)-. Cal matricular-se simultàniament de les següents parelles d’assignatures:

- Fe i raó. Introducció general als estudis de Ciències Religioses- Metodologia
- Cristologia- Mariologia
- Eclesiologia- Introducció a l’ecumenisme
- Sagraments- Litúrgia

b) Aquells estudiants que abans del setembre del 2008 hagin cursat ja alguna de les assignatures, però no la seva parella associada, tindran aquest curs per fer-ho (fins a la convocatòria de setembre del 2009). En cas contrari, no podem garantir que els crèdits obtinguts per mitjà d’una assignatura desaparellada es puguin integrar en el futur expedient de l’alumne.

Aquesta avaluació es pot preparar al llarg de l’assignatura del Seminari de Síntesi Teològica
Possibles opcions que s’ofereixen:

Examen oral: de dos temes proposats, el candidat en tria un i l’exposa durant 15 o 20 minuts. Després el tribunal pot formular preguntes o afegir comentaris durant 25 o 30 minuts.

Examen escrit: a partir del treball de síntesi, s’elabora un tema triat entre dos proposats amb un temps límit de dues hores. La monografia és examinada també per un tribunal.

Memòria: com a final del seminari de síntesi, en la qual s’articulen coherentment els continguts centrals de Ciències Religioses entorn d’un eix vertebrador. Es requereix un major nivell científic. Aquesta memòria serà qualificada per un tribunal, i haurà de tenir entre 20 i 30 pàgines.

Aquest treball, necessari per acabar el cicle dels estudis de Màster en Ciències Religioses, està sotmès a una normativa molt específica per ajudar que el treball arribi a bon port. Per això mateix, cal haver-la repassat i ajustar-s’hi fidelment.

Objectiu
Des del punt de vista del mètode, l’estudiant ha de mostrar una aptitud real per a la recerca científica. Això suposa una aplicació rigorosa del mètode i una expressió lingüística precisa. Des del punt de vista del contingut, demana assolir un coneixement aprofundint del tema tractat. Per tant, no és un treball d’investigació científica que fa una contribució positiva al progrés científic (aquesta es la finalitat de la tesi doctoral).

El treball de la tesina es pot iniciar a partir del segon semestre del quart curs i l’alumne/a inscriurà el títol de la tesina un cop cursats la meitat dels crèdits de llicència.

Contingut concret
S’aconsella que el contingut de la tesina sigui concret, tant pel que fa al tema (no han de ser mai temes genèrics, sinó com més específics millor), com pel que fa al nombre d’obres que s’han de treballar. En resum: temes concrets i en llocs ben determinats. D’aquesta manera es podrà posar el pes convenient en el mètode.

De qualsevol àrea del quinquenni
El tema de la tesina pot versar sobre qualsevol assignatura del quinquenni, ja sigui de les de primer cicle o de les especialitzacions del segon cicle; això és conseqüència de la pluralitat de disciplines. Si és possible, en les tesines s’hauria de reflectir una certa interdisciplinarietat. Malgrat tot, no sempre serà possible o desitjable.

És bo que l’estudiant miri quin dels departaments o àrees de l’Institut Superior és el que s’adiu més als propis interessos. En segon lloc, cal precisar en quina de les matèries del Departament o Àrea centra primordial l’atenció. També va bé recordar com li ha anat l’estudi d’aquesta matèria i quins interessos li ha despertat, quines dificultats li ha comportat, quin desig d’aprofundir més en algun dels seus aspectes li ha despertat, etc.

Adaptat a la capacitat de cada alumne
És convenient adaptar la dificultat del treball i l’exigència a la capacitat de cada alumne/a. No tothom pot aspirar a tenir un excel•lent, ni tothom s’ha de conformar amb un aprovat. El director de la tesina procurarà adaptar-se les diverses capacitats i fer-les rendir fins al límit possible. Això és especialment aplicable a la temàtica que l’alumne/a ha d’estudiar.

Passos inicials a seguir
L’alumne/a que es proposa fer la tesina ha de fer els passos següents:

- Parlar amb la Direcció sobre la possible temàtica i director de la tesina.

- La Direcció ha de parlar amb el possible director. Aquest ha de ser professor de l’Institut. Excepcionalment pot ser un llicenciat o doctor que no sigui professor de l’Institut, amb el permís del Director de l’Institut, el qual es reserva el dret de nomenar un codirector que sigui professor de l’Institut.

- L’alumne/a ha de presentar una sol•licitud d’inscripció de la tesina amb un format que li serà lliurat a Secretaria adreçada al Director de l'ISCREB. Aquesta sol•licitud haurà d’incloure el títol i un esquema provisional de la tesina signat per l’alumne i pel director de la tesina. Cal que el Director de l'ISCREB aprovi el tema i l’esquema.

- Una vegada el Director hagi aprovat el tema i l’esquema, la Secretaria comunica a l’estudiant que la seva sol•licitud ha estat admesa. En aquest cas, el títol de la tesina, l’esquema i el nom del director queden registrats. En el cas que el Director refusi la sol•licitud, l’estudiant/a haurà de reformular-la en el sentit que la direcció li aconselli.

- A l’hora d’escollir el tema s’ha de valorar la possibilitat de fer-ne una presentació que s’ajusti a la normativa: 50 planes de cos central (sense comptar la introducció, bibliografia i notes). Es tracta d’escollir un tema que es pugui treballar en un mínim de 50 planes i que parteixi d’una bibliografia especialitzada però bàsica.

Trobades entre el director de la tesina i l’alumne/a
Almenys ha de tenir tres reunions, per aquest ordre:

- Sobre el tema de la tesina: delimitar el tema i les lectures a fer; fer un esquema inicial per tal de presentar-lo perquè sigui aprovat; fer un pla de treball adaptat a la capacitat de cada estudiant (segons els casos, es necessitarà una o més reunions).
- Presentació al professor del treball fet abans d’iniciar la redacció (fitxes fetes, esquema ampli, etc.).
- Presentació progressiva i comentari del professor sobre els capítols ja redactats.

Estructuració de la tesina
El treball de tesina ha de constar de les parts següents:

- Una introducció on s’exposi la finalitat del treball, com s’ha dut a terme, amb quins mitjans, etc.
- Un capítol de contextualització (sobre el tema, l’autor tractat, l’època, etc.)
- El cos del treball ben estructurat per capítols.
- Les conclusions, que no han de ser un simple resum del que s’ha exposat en el cos del treball.
- La bibliografia.
- L’índex general del treball.

Termini de redacció
L’alumne/a disposa de dos cursos més, un cop cursats tots els crèdits de cinquè curs, per a presentar la tesina. Esgotat aquest període, es perd el dret al títol de la tesina. Per tal de mantenir els drets, caldrà demanar una pròrroga per dos cursos més abonar l’import dels crèdits de tesina (15 ECTS).

Presentació
L’alumne/a pot presentar la tesina en qualsevol moment del període lectiu.

- L’estudiant demanarà una revisió d’expedient per tal de poder presentar la tesina. Si la revisió de l’expedient és correcta s’adjunta a l’expedient de la tesina i es passa al següent punt.

- L’estudiant presenta la tesina a la secretaria, és a dir:
1. Manifesta si vol una lectura pública o privada.
2. Lliura el vist-i-plau del Director de la tesina (amb un format comú que es troba a secretaria).
3. Lliura les cinc còpies de la tesina.

- Una vegada registrada la tesina, la secretaria ho comunica al Director i al Cap d’estudis.

- Un dels dos s’encarrega de posar-se en contacte amb un o dos professors (depèn de si la lectura és privada o pública) per tal que llegeixin la tesina.

- Els professors informen al Cap d’estudis o al Director de si es pot formar el tribunal o no en funció de la qualitat acadèmica que apreciïn en la tesina. En cas positiu, el Director o el Cap d’estudis determinen una data de lectura de la tesina i la comuniquen als interessats i a Secretaria. La sessió de lectura ha de tenir lloc com a màxim dos mesos després que s’hagi registrat la tesina a la secretaria.

- Es reuneix el tribunal per llegir i avaluar la lectura.

Avaluació
La tesina serà avaluada per un tribunal format pel director de la tesina i per un o dos professors, segons si la lectura és privada o pública, designats pel Director de l’Institut. Els membres del tribunal donaran, amb anterioritat a l’avaluació de la tesina, l’informe escrit i la qualificació corresponent.

La lectura pot ser:

Privada: la sessió es fa a porta tancada. El tribunal està format pel director de la tesina i un professor.
Pública: la sessió és oberta a tothom. El tribunal és format pel director de la tesina i dos professors.

Estructura de la sessió de lectura:
L’estudiant presenta el seu treball durant uns 15 o 20 minuts.
Seguidament, cada un dels professors que composen el tribunal disposa d’uns 10 minuts per formular preguntes o comentar el treball de l’estudiant en el sentit que cregui més adient.
Una vegada exhaurit el torn de paraula dels professors del tribunal, l’estudiant disposa d’uns 10 minuts per respondre les intervencions anteriors.
Seguidament, el president del tribunal demana a l’estudiant que es retiri de l’aula on es celebra la sessió de lectura perquè els professors puguin deliberar.
Finalment, el president del tribunal convida l’estudiant a entrar de nou a l’aula i li comunica la nota.

Nota
La nota de la tesina és la mitjana de la nota del treball escrit (65%) i de la nota de la defensa oral (35%).

La Facultat de Teologia de Catalunya oferirà cada any els crèdits-pont necessaris per accedir a la Llicenciatura en Teologia, segons les quatre grans àrees del pla d’estudis: Bíblia, Filosofia, Moral i Sistemàtica, dues cada quadrimestre.

Aquests crèdits-pont es faran amb un sistema combinat de docència personalitzada i de treball personal que permeti als alumnes completar els seus coneixements en les diverses àrees.

Les persones que vulguin i puguin podran simultanejar aquests crèdits-pont amb algunes assignatures pròpies de la Llicència en Teologia.

Els candidats hauran de fer una preinscripció el mes de juliol anterior per tal de poder organitzar amb temps els estudis.

És condició indispensable per iniciar els estudis dels crèdits-pont tenir la tesina defensada i aprovada abans del mes d’octubre de l’any corresponent.

Per a més informació dirigir-se a la Secretaria de la Facultat de Teologia, de dilluns a divendres d’11 a 13 h i de les 17 a les 19 h.
Tel. 93 453 49 25 – Fax 93 451 52 12
E-mail: administracio@teologia-catalunya.org